Dormir

No sé fins a quin punt es pot dir que la societat catalana està fracturada; el que és segur és que, avui, som una societat estressada. Vivim a cops de proclames i a cops de Maza, i així costa força viure tranquils. Molts es queixen de dormir poc i malament. No ens ho mereixem, sobretot si es té en compte que malgrat tants malgrats seguim vivint en un entorn i en unes condicions que són l’enveja de mig món. La resposta, diuen els científics, és dormir més. Durant anys, el dormir poques hores ha estat vist com una virtut, generalment associada a la capacitat de treball o a l’energia intel·lectual. Tenir-ne prou amb quatre o cinc hores conferia prestigi social. Els que dormen vuit o nou hores diàries se n’amaguen: ho troben pejoratiu, cosa d’individus dèbils i mandrosos. Ara, però, des de la Universitat de Berkeley, els experts en el que s’anomena la ciència del son humà, asseguren que quan menys dormis, més curta serà la teva vida. Parlen d’una epidèmia amagada que s’ha estès pel nostre món: dormim menys del que caldria. Parlen d’una “catastròfica epidèmia de pèrdua d’hores de son” i l’associen directament a problemes com l’Alzheimer, el càncer, la diabetis, l’obesitat o l’angoixa. Tot va començar amb l’electrificació de la nit i una gradual estigmatització del dormir que ens ha portat a substituir el son a cops de cafeïna. Que no ens ho deia la mare que després d’una bona dormida tot ens semblaria millor l’endemà? Dormir és balsàmic i té efectes beneficiosos sobre el sistema immunològic, per això quan tenim la grip el primer instint és posar-nos al llit, a dormir. Els experts recomanen que fem servir els despertadors, però no cada matí sinó al vespre, per avisar-nos que és hora d’anar a dormir. Sovint em pregunto quantes decisions polítiques han estat preses per persones amb una evident manca d’hores de son. S’han de considerar vàlides? Han tingut el benefici d’una ment oxigenada per una bona dormida? El dalai-lama té la resposta: “Dormir és la millor meditació.”