L’art sota el 155

El centre Arts Santa Mònica s’ha vist obligat a cancel·lar una exposició de l’artista Lúa Coderch. Sí, la culpa la té el 155, que ha comportat el bloqueig dels comptes de la Generalitat amb l’objectiu de restablir una estranya normalitat a Catalunya. Des de l’òptica de l’Estat espanyol, allò normal és privar la ciutadania d’activitats culturals. No fos cas que adquirís un pensament crític. Dit això, el Santa Mònica arrossega una sèrie de mals que cal analitzar molt més enllà de la situació política actual. A aquest equipament d’ubicació tan privilegiada, al capdavall de la Rambla, el persegueix una maledicció des de fa anys. El mateix signe endimoniat que constreny les arts visuals d’aquest país, regides per unes polítiques culturals poc serioses. El Santa Mònica viu en una crisi permanent per culpa dels constants canvis d’orientació que fixen els seus gestors. L’actual director, Jaume Reus, ha estat destituït recentment. Si bé el seu programa havia estat força irregular, el sector ha carregat durament contra la decisió de prescindir d’ell. Els nous plans que té el Departament de Cultura per a aquesta institució ja no tenen a veure amb les arts visuals sinó amb l’arquitectura. Si acaba sent així, urgeix que la Fabra i Coats, de titularitat municipal, es consolidi per fer de Barcelona una ciutat homologable a nivell europeu en la promoció dels artistes emergents. La Fabra i Coats encara no té ni director. I la culpa no és del 155.