El replà

Jo no sé si els par­tits inde­pen­den­tis­tes aquests dar­rers mesos han pecat d’ingenuïtat (perquè és ser una mica inge­nus pen­sar que l’Estat no ani­ria a totes) o si, sim­ple­ment, el que ha pas­sat és que, més enllà de l’1 d’octu­bre, no hi havia res pre­pa­rat. En tot cas, dubto que ser­vei­xin de res cap de les dues estratègies que sem­bla que s’hagin posat en marxa: ni la d’anar fent tot el dia un mea culpa cons­tant sobre el que no es va fer bé, ni la d’anar expli­cant a tort i a dret que l’Estat amenaçava amb morts i ferits. Fran­ca­ment, a mi em té per­plex, aquest debat. Com em comença a tenir per­plex tot el debat aquest de la uni­la­te­ra­li­tat i la bila­te­ra­li­tat. Com que ara Junts per Cata­lu­nya i ERC par­len d’asso­lir una nego­ci­ació bila­te­ral amb l’Estat i la UE i tot­hom s’escan­da­litza (o ridi­cu­litza, si són de Madrid), jo em pre­gunto: i que no la pre­te­nia fins ara, la nego­ci­ació bila­te­ral? Que no va estar dient Puig­de­mont, fins al dar­rer minut, que accep­ta­ria qual­se­vol oferta de diàleg? I que estava dis­po­sat a atu­rar el rellotge quan fos si a Madrid algú s’asseia a la taula a nego­ciar? No era, això, un intent d’asso­lir una nego­ci­ació bila­te­ral? Ho dic perquè ara, amb tanta lite­ra­tura pro­gramàtica, sem­blarà que des­co­brim la sopa d’all. I el que hem des­co­bert, senyors meus (i senyo­res meves), és tan sim­ple com que no era tan fàcil, que anàvem massa de pressa i que estàvem poc pre­pa­rats. I pro­ba­ble­ment poc cohe­si­o­nats i curts de vots. Tan sim­ple com això. Per tant, quan sen­tin a dir que hem de “tor­nar a la bila­te­ra­li­tat” o que hem de “repen­sar l’estratègia”, per dir dues expres­si­ons que he sen­tit molt aquests dar­rers dies, pen­sin que tot ple­gat els estan dient una cosa: hem de que­dar-nos un temps en aquest replà de l’escala. Nosal­tres anem pas­sant, però pro­ba­ble­ment més a poc a poc del que ens pensàvem. Aga­far aire, vaja, per tor­nar-hi. I, sobre­tot, fent que les pro­pe­res elec­ci­ons del 21-D ser­vei­xin per recu­pe­rar les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons (i posats a fer, els nos­tres empre­so­nats i exi­li­ats). Perquè si gua­nyen els del 155, el replà no ser­virà de res. Hau­rem cai­gut dal­ta­baix de l’escala.