El retorn de seus

Més de 2.700 empreses han traslladat la seva seu social fora de Catalunya des de l’1 d’octubre. En els breus comunicats que van enviar aquestes empreses, les que en van enviar, justificaven el pas per la necessitat de fugir d’un context on no quedava garantida la seguretat jurídica. Es pot opinar molt sobre això, sobre fins a quin punt van ser moviments tàctics per evitar boicots o sobre si va ser una decisió pressionada, però el cert és que mai coneixerem tots els detalls. En tot cas hem d’entendre que va ser una decisió pensada i justificada, posem per cas, davant la incertesa que genera no saber si Catalunya serà independent, quin serà el seu encaix a la Unió Europea o quin serà el seu marc jurídic. Si entenem que les empreses van fer el pas per això, resulta poc comprensible escoltar el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, demanar incentius perquè les empreses tornin. Els incentius posen fi a la incertesa i faciliten la seguretat jurídica? Això devia pensar també el líder del PP català, Xavier García Albiol, quan va prometre mesures fiscals per a les que tornin, si bé ara ho ha rebutjat el ministre d’Economia. Segons Luis de Guindos, l’economia catalana és “prou atractiva” i l’únic que cal és normalitzar la situació després del 21-D. La sensació és que alguns han decidit mercadejar amb les empreses i les seves seus. I això no dona, precisament, molta seguretat jurídica.