Excessos del 155

Van pas­sant els dies i anem veient, un cop des­tituït il·legítima­ment el govern, de què va això del 155. Allò que el govern espa­nyol sosté que s’està apli­cant de forma tran­quil·la i sense estridències, a la pràctica està supo­sant que l’acti­vi­tat de l’admi­nis­tració hagi que­dat atu­rada en assump­tes que es con­si­de­ren cab­dals i coses pit­jors, com ara que el minis­tre de torn assu­meixi les com­petències del con­se­ller, tiri pel dret i pren­gui deci­si­ons que són del tot contràries al que ha estat la política del govern. Això és el que va fer ahir el minis­tre de Cul­tura, que no ha tin­gut cap mena de pro­blema per orde­nar al Museu de Lleida que retorni a Aragó 44 obres d’art ori­ginàries del mones­tir de Sixena. En lloc d’espe­rar a les elec­ci­ons del 21-D i dei­xar el tema a mans del futur govern, l’exe­cu­tiu espa­nyol ha deci­dit sobre una qüestió que no reves­teix la urgència que té, per exem­ple, una con­vo­catòria d’opo­si­ci­ons per a mes­tres. I això fa pen­sar que la volun­tat és, més que com­plir la llei, actuar en con­tra del que la Gene­ra­li­tat ha defen­sat als tri­bu­nals. Ras i curt, minar l’auto­ri­tat del govern. Ens tro­bem, doncs, davant d’un excés en l’apli­cació del 155 ideat pel govern del PP i patro­ci­nat per Cs i el PSOE, on els cri­te­ris polítics han pas­sat per davant, i molt, dels cri­te­ris pura­ment cul­tu­rals i patri­mo­ni­als. Tot, per dei­xar-nos clar que, per ara, són ells els que manen.