Lliçons d’incendiaris

La democràcia està inter­vin­guda a Cata­lu­nya. I no pas des de l’apli­cació del 155, l’empre­so­na­ment de càrrecs públics i acti­vis­tes pacífics i els cops de porra i les pilo­tes de goma del referèndum. Està inter­vin­guda i sus­pesa en la seva essència des de molt abans, d’una manera molt radi­cal, amb la col·labo­ració activa de par­tits i mit­jans de per­su­asió que s’entes­ten a pre­sen­tar-se com a demòcra­tes, mode­rats, res­pec­tu­o­sos de les regles del joc i fins i tot de radi­ca­li­tat trans­for­ma­dora i que donen lliçons de madu­resa democràtica, quan en rea­li­tat han tin­gut un com­por­ta­ment irres­pon­sa­ble que, amb pers­pec­tiva històrica d’aquí a uns anys, farà caure la cara de ver­go­nya a més d’un.

La democràcia va dei­xar de fun­ci­o­nar cor­rec­ta­ment a Cata­lu­nya el 2010. El fona­ment de l’estruc­tura de lleis que regula una soci­e­tat es basa, en democràcia, en el con­sen­ti­ment dels ciu­ta­dans. Pren­dre als ciu­ta­dans el seu dret de donar con­sen­ti­ment o no a aquesta arqui­tec­tura legal és impo­sar-la per la força. Ho fan les dic­ta­du­res. A Cata­lu­nya, el con­sen­ti­ment cons­ti­tu­ci­o­nal va des­a­parèixer amb la sentència de l’Esta­tut. I es va tra­duir en grans mobi­lit­za­ci­ons i en el sor­gi­ment de majo­ries polítiques que apos­ta­ven per un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació el 2012, i ober­ta­ment per la inde­pendència el 2015. En enques­tes, prop del 80% de la població volia ser con­sul­tada sobre el seu con­sen­ti­ment a reva­li­dar l’actual estruc­tura legal o a crear-ne una de nova i pròpia.

Davant d’això, la irres­pon­sa­bi­li­tat dels par­tits espa­nyols i dels cata­lans auto­de­no­mi­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes ha estat espan­tosa. No hi ha res més anti­cons­ti­tu­ci­o­nal que igno­rar la neces­si­tat d’una Cons­ti­tució de tenir con­sens ciu­tadà per poder ser apli­cada. Els que diuen que l’any 78 els cata­lans ja la vam votar, per què no la sot­me­ten ara a ple­bis­cit, si n’estan tan segurs? Els que diuen que la volen refor­mar, per què no han fet mai un pas real, en lloc de fer-hi només decla­ra­ci­ons quan l’inde­pen­den­tisme els pres­si­o­nava? Durant cinc anys, els par­tits i els mit­jans de per­su­asió no inde­pen­den­tis­tes han igno­rat, en el millors dels casos, la volun­tat d’una majo­ria política de cata­lans, pen­sant-se segu­ra­ment que el temps no ho sos­tin­dria o que els par­tits que l’encar­na­ven es divi­di­rien o recu­la­rien en algun moment. Que era un bluf. Que era pro­ces­sisme. I no escol­tar, sinó igno­rar i blo­que­jar la volun­tat política de la mei­tat de la població, que este­nia la mà contínua­ment a l’altra mei­tat per par­lar-ne i acor­dar junts una sor­tida democràtica, ha estat d’incen­di­a­ris i irres­pon­sa­bles. Ara, donen lliçons sobre el púlpit del 155.