No s’enganyin

Cor­rem el perill, amb tanta eufòria com es viu en el sec­tor inde­pen­den­tista per la pos­si­ble excar­ce­ració, avui, dels con­se­llers del govern empre­so­nats, que tots ple­gats ho vivim, quan passi, si passa, com una victòria. No s’enga­nyin. Si els con­se­llers del govern i els Jor­dis sur­ten avui de la presó, que és el que tots vostès i jo volem, ens n’ale­gra­rem molt, moltíssim; però no serà una victòria, serà un acte de justícia. Perquè a la presó no hi havien d’estar ni un sol dia. I perquè quan sur­tin no sor­ti­ran perquè s’hagi arxi­vat el cas, ni perquè el jutge con­si­deri que no hi ha cap indici de delicte; ens ho ven­dran com un acte de gene­ro­si­tat, perquè veiem tots ple­gats (i perquè ho vegi Europa i algun jutge a Bèlgica) com de magnànima i justa és la justícia espa­nyola. I el que hau­ria de veure Europa, i el que hauríem de recor­dar avui tots ple­gats, és que la justícia espa­nyola (com es deia aquell, Pedro Pac­heco?) està acu­sant encara ara el govern de Cata­lu­nya (i els pre­si­dents de dues enti­tats sobi­ra­nis­tes) de delic­tes que els poden supo­sar trenta anys a la presó per haver inten­tat com­plir un pro­grama elec­to­ral que ningú va pro­hi­bir. No pre­tenc pas posar aigua al vi, només fal­ta­ria. I quan avui els excar­ce­rin a tots (no em passa pel cap una altra pos­si­bi­li­tat) hem de fer una festa i cele­brar-ho. Però no s’enga­nyin; les seves cau­ses con­ti­nuen vives i l’arti­cle 155 fun­ci­ona a ple ren­di­ment. Que no ho veuen, que ens han pro­hi­bit fins i tot el color groc? On s’és vist una estu­pi­desa com aquesta? Hi ha mig govern a l’exili, a l’ante­rior govern el Tri­bu­nal de Comp­tes vol pas­sar-li una fac­tura de 6 mili­ons d’euros, la nor­ma­li­tat a l’admi­nis­tració cata­lana és un miratge, i això que està pas­sant amb Sixena o amb l’Agència Tri­butària i els fes­ti­vals cul­tu­rals és un sim­ple ape­ri­tiu. Ens estan pas­sant el ribot. Sor­tir de la presó no és una victòria perquè no hi havien d’haver entrat mai. Sor­tir-ne era la seva pri­mera obli­gació, dient-los avui, si cal, el que volen sen­tir. Però en sor­ti­ran per­se­guits. I de la mateixa manera que ens han pro­hi­bit el groc, els vol­dran pro­hi­bir el que pen­sin o diguin des d’ara. Per això la victòria és una altra cosa.