Més nosa que servei

Una campanya acostuma a ser un bon aparador per als líders estatals amb vista a les seves futures aspiracions a La Moncloa. Tant és que es dirimeixi el poder al Parlament de la UE, els dels territoris o els dels governs municipals, un dirigent ben valorat arrossega vot en qualsevol circumstància. Però si les seves expectatives són dolentes, els que s’hi juguen les garrofes procuren fer-lo desaparèixer. I, si no, que li preguntin com va acabar José Luis Rodríguez Zapatero a partir del 2010. El 21-D pot ser una excepció, també en això. El 155 tindrà efectes diferents sobre els seus tres avaladors. Mariano Rajoy ben segur que pagarà el cost total de la factura a Catalunya, amb el benentès que confia compensar-ho en els comicis de la resta de l’Estat. Tot i així, el president espanyol té millor cartell que García Albiol i la seva presència pot servir per esmorteir la caiguda. Albert Rivera ha volgut emular el mateix patró: la mà extremadament dura li pot atorgar un balanç dubtós a Catalunya (pot quedar si fa no fa igual), però en altres territoris la seva figura està en ascens. Això sí, per a les seves aspiracions puntualment centristes, a Inés Arrimadas potser no li convé tant que el líder es faci omnipresent. Finalment, la imatge del Pedro Sánchez de les primàries s’ha anat diluint i ara és ell qui té més necessitat d’acostar-se a Miquel Iceta més que els beneficis que en pugui treure el candidat català de la seva presència en la campanya.