Manuel Boadas

El pas­sat 20 de novem­bre va morir, als 89 anys, Manuel Boa­das i Nua­lart, un llo­re­tenc sig­ni­fi­cat, lle­tra­fe­rit i pre­vere, tot i que, quan ja tenia una cin­quan­tena d’anys fets, va dei­xar el minis­teri sacer­do­tal i es va casar amb Emília Boca­ne­gra, de la qual, més tard, va enviu­dar. Boa­das havia nas­cut el 9 de maig de 1928. Fou alumne de les esco­les naci­o­nals i el pri­mer d’octu­bre de 1941 va ingres­sar al Semi­nari de Girona. Durant l’època de semi­na­rista fou un dels pro­mo­tors del “Casal d’Estiu” de Llo­ret. El 5 de juliol de 1954 va ser orde­nat capellà a la cate­dral de Girona pel bisbe Cartañà i celebrà la seva pri­mera missa a l’església par­ro­quial de Llo­ret el dia 11 de juliol. Exercí el seu minis­teri a Hos­tal­ric (1954), la Cellera de Ter (1955), Breda (1956), Tre­gurà (1957), Sant Mori (1958-1962) i a Sant Genís de Pala­folls (1962-1979). Durant alguna etapa de la vida eclesiàstica va fer, també, de pro­fes­sor de les Esco­les Pies de Cale­lla i del col·legi del Pare Manya­net de Bla­nes. Era un d’aquests cape­llans que, si els dei­xes­sin casar, no pen­ja­rien la sotana. Una com­pa­nyia feme­nina era vital per a ell i per això va dei­xar el sacer­doci el març de 1979 i es va posar a tre­ba­llar com a auxi­liar admi­nis­tra­tiu als labo­ra­to­ris Lau­ro­co­lor, fins que es va jubi­lar l’any 1993. Esti­mava la història local i gau­dia divul­gant els fets pretèrits. Havia col·labo­rat a les revis­tes Tra­mun­tana, Cala Trons i Llo­ret Gaceta, on publi­cava una secció titu­lada Fulls del meu calen­dari, on par­lava de les fes­tes cele­bra­des al llarg de l’any i dels cos­tums i pràcti­ques que com­por­ta­ven. El Club Marina Casi­net n’hi edità una selecció amb el mateix títol de la secció de la revista (any 1998). També col·laborà al Recull de Bla­nes, a Estela, de Cale­lla i a Nova Ràdio Llo­ret, on portà a terme el pro­grama A dos punts con­jun­ta­ment amb Cris­tina Ros. Tenia molta devoció pel san­tu­ari de la Mare de Déu de les Ale­gries –hi deixà algun orna­ment sagrat i joies de la seva dona– i havia reco­pi­lat mol­tes dades d’aquesta ermita, sobre­tot d’èpoques recents. Els últims temps de la seva vida els passà a l’hos­pi­tal geriàtric de Llo­ret. En la missa exe­quial l’actual rec­tor, Mn. Mar­tirià Bru­gada, tingué el detall rei­vin­di­ca­tiu de col·locar un lli­bre litúrgic i una estola sobre el seu taüt, subrat­llant l’orde sagrat rebut sei­xanta-tres anys enrere, que no es perd en dei­xar d’exer­cir el sacer­doci. El con­curs de pes­se­bres d’enguany tindrà un par­ti­ci­pant menys, amb la seva obra sem­pre espec­ta­cu­lar i una mica naïf, amb case­tes de cartó i rius de plata.