La llei de Cerdanya

El pas­sat dia 12 de novem­bre, l'alcalde de Puig­cerdà i jo mateix, en nom de tota la comarca i acom­pa­nyats per nom­bro­sos alcal­des, regi­dors i repre­sen­tants d'enti­tats, vam defen­sar la llei de règim espe­cial per a la Cer­da­nya al Par­la­ment de Cata­lu­nya.

Es tracta d'una vella rei­vin­di­cació que, lide­rada des del Con­sell Comar­cal, és la ter­cera vegada que es pro­posa al Par­la­ment català. I, un cop més, fou rebut­jada pels par­tits que donen suport al govern, a més del resi­dual par­tit de Ciu­ta­dans.

Per què una llei específica per a la Cer­da­nya? Doncs per tenir un millor fun­ci­o­na­ment admi­nis­tra­tiu.

Tots conei­xem i patim la situ­ació anòmala de par­tició de la nos­tra comarca entre Lleida i Girona, la qual pro­voca absur­di­tats en les dife­rents dependències admi­nis­tra­ti­ves, tant de l'Estat i de les dipu­ta­ci­ons, abso­lu­ta­ment orga­nit­zats sota el model pro­vin­cial, com de la Gene­ra­li­tat, en què cada depar­ta­ment té una estruc­tu­ració dife­rent en el ter­ri­tori, però també basada, majo­ritària­ment, en la divisió pro­vin­cial.

Quan vam pre­sen­tar per pri­mer cop la pro­posta de llei, ara fa set anys, el govern es va convèncer de la pro­blemàtica de la Cer­da­nya i va crear, en el dar­rer man­dat del pre­si­dent Pujol, l'Ofi­cina d'Atenció Ciu­ta­dana de la Gene­ra­li­tat a la nos­tra comarca. Si bé aquesta ofi­cina ha resolt molts pro­ble­mes als ciu­ta­dans de la Cer­da­nya, també és cert que encara en que­den molts per resol­dre.

En l'expo­sició de motius que vaig fer al ple­nari del Par­la­ment, vaig remar­car que, gràcies a la Unió Euro­pea, hem avançat més en la uni­tat de ser­veis a la Cer­da­nya entre la part fran­cesa i la part cor­res­po­nent a l'Estat espa­nyol (hos­pi­tal, escor­xa­dor, diver­sos pro­gra­mes Inter­reg com el romànic, l'aigua, sen­de­risme, etcètera) que no pas entre la zona llei­da­tana i la giro­nina, cor­res­po­nents a l'Estat espa­nyol i també a la Gene­ra­li­tat.

A més dels drets històrics remar­cats en la forta per­so­na­li­tat de Cer­da­nya, que durant més de 800 anys tingué una admi­nis­tració pròpia al marge del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, la pri­mera ins­ti­tució que agrupa tots els cer­dans de la Baixa Cer­da­nya és el Con­sell Comar­cal, el qual, a més d'esten­dre a tot el ter­ri­tori tots els ser­veis trans­fe­rits (assistència social, trans­port, esco­les, camins, turisme, etcètera), ha estat un poderós agent a l'hora de coor­di­nar-se amb els dos can­tons de la Cer­da­nya fran­cesa i ha reforçat el sen­ti­ment iden­ti­tari tan fort i vol­gut pels cer­dans i cer­da­nes de tots els temps.

Haver pro­po­sat aquesta llei, tot i ser rebut­jada per la cam­bra cata­lana, podem con­si­de­rar-ho un èxit par­cial: essent l'única comarca de Cata­lu­nya que ha uti­lit­zat aquest dret de pre­sen­tar lleis al Par­la­ment, hem mani­fes­tat públi­ca­ment el nos­tre desig de con­ti­nuar avançant com a comarca, amb totes les eines per tre­ba­llar per la gent de Cer­da­nya, i no depen­dre ni de les actu­als demar­ca­ci­ons pro­vin­ci­als ni de les absur­des vegue­ries que, equi­vo­ca­da­ment, es volen implan­tar. Les vegue­ries encara com­pli­ca­rien més les coses i només ser­vi­rien per engrei­xar de fun­ci­o­na­ris i burocràcia l'admi­nis­tració autonòmica.

També ens pre­o­cupa, i així ho vaig mani­fes­tar, que, si es tirés enda­vant l'estruc­tu­ració de Cata­lu­nya en vegue­ries, la part giro­nina de la Cer­da­nya difícil­ment podria for­mar part de la vegue­ria del Piri­neu, ja que estan obli­ga­des a no vul­ne­rar els límits pro­vin­ci­als. Aquest fet tor­na­ria a par­tir la nos­tra comarca per enèsima vegada.

La solució idònia seria la modi­fi­cació dels límits pro­vin­ci­als, pos­si­ble cons­ti­tu­ci­o­nal­ment, però reque­ri­ria una llei orgànica de les Corts espa­nyo­les. Això ens per­me­tria incor­po­rar una part de la Cer­da­nya a l'altra, sigui Lleida o Girona. Però degut a les noves comu­ni­ca­ci­ons jo m'inclino clara­ment per Bar­ce­lona, tant per la llu­nya­nia d'aque­lles com per la pro­xi­mi­tat d'aquesta, a més dels recur­sos econòmics infi­ni­ta­ment supe­ri­ors de la Dipu­tació de Bar­ce­lona.

Fa quasi 180 anys que la divisió pro­vin­cial va par­tir la Cer­da­nya. Ja en aquell moment el Con­sis­tori puig­cer­danès va recla­mar que no volia pertànyer a Girona sinó a Bar­ce­lona. Encara actu­al­ment, les enques­tes a la població mani­fes­ten una pre­ferència clara per Bar­ce­lona, per sobre de Girona o Lleida, així com un rebuig total a la vegue­ria de l'Alt Piri­neu.

Si és veri­tat que hi ha democràcia, les pro­pos­tes sen­sa­tes i pos­si­bles segons l'orde­na­ment jurídic exis­tent s'han de tenir en compte. Per això, per a la Cer­da­nya i tots els seus habi­tants, seria abso­lu­ta­ment bàsic i neces­sari orga­nit­zar una con­sulta popu­lar sobre què volem ser; una con­sulta ofi­cial i vin­cu­lant tant per a l'Estat com per a la Gene­ra­li­tat.

Així veuríem que les bones parau­les que ens van diri­gir tots els grups polítics repre­sen­tats al Par­la­ment de Cata­lu­nya no eren una gran men­tida.