Tupi...què?

Des del moment que el Sr. Mon­toro va insi­nuar que con­ti­nu­a­ria con­tro­lant els pres­su­pos­tos cata­lans després de les elec­ci­ons si no gua­nyes­sin els uni­o­nis­tes, va que­dar clar que els comi­cis en qüestió seran un pèl inu­su­als. Així mateix, men­tre Madrid diu als mit­jans públics cata­lans què poden dir i què no alhora que els imposa uns impos­tos impos­si­bles de pagar, els matei­xos emple­ats dels mit­jans públics espa­nyols denun­cien que aquests mani­pu­len les notícies (cata­la­nes) sis­temàtica­ment; men­tre el Sr. Catalá es burla dels 1.066 ferits de l’1-O –inclo­ent-hi el que ha per­dut un ull–, el Sr. Rajoy truca a una veïna de Bal­sa­reny que diu que li han cre­mat una ban­dera espa­nyola (però no ho denun­cia a la poli­cia) i que resulta ser mem­bre d’un grup ultra amb ante­ce­dents penals; men­tre lla­cets i fonts grocs són pro­hi­bits per garan­tir la “neu­tra­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal”, els can­di­dats de dos par­tits cata­lans pacífics i els líders de dues orga­nit­za­ci­ons ídem roma­nen engar­jo­lats per evi­tar una “explosió de violència”; men­tre es revela que el dèficit fis­cal català del 2014 era del 8,4% (el doble que el de Bavi­era), es tan­quen les dele­ga­ci­ons cata­la­nes de l’exte­rior com a des­pesa inne­cessària (tot i que els envi­ats de Madrid van que­dar boca­ba­dats en des­co­brir que les dele­ga­ci­ons tenien només 30-40 emple­ats sense ni residències ni cot­xes ofi­ci­als). En fi, com diuen en anglès, “the fix is in”: una cosa com ara “el frau ja està fet”. Si es vol des­fer-lo, cal­dria votar. Mas­si­va­ment, que consti.