L’atur en campanya

Queda poc més d’una set­mana per tor­nar a anar a les urnes i ja se sap que en aquests moments qual­se­vol opció per fer mal al con­trari és bona. Per exem­ple, l’atur. Les dades del mes de novem­bre no van ser bones, ja que van situar en 422.462 el nom­bre de per­so­nes a l’atur a Cata­lu­nya. Tam­poc ho van ser les de l’octu­bre. Si bé el nom­bre de deso­cu­pats segueix reduint-se si es com­pa­ren les dades amb les dels matei­xos mesos de l’any ante­rior, el que s’ha vist a l’octu­bre i el novem­bre és que Cata­lu­nya ha cedit posi­ci­ons en el seu habi­tual lide­ratge en la gene­ració de nous llocs de tre­ball. Aquest fet ha estat uti­lit­zat pels par­tits cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes i pel mateix govern espa­nyol, que de retruc ara és també el res­pon­sa­ble de la Gene­ra­li­tat, per argu­men­tar que el procés ha malmès l’eco­no­mia i l’ocu­pació. Però en un mer­cat labo­ral tan esta­ci­o­nal resulta perillós fer anàlisis basa­des en les dades d’un o dos mesos. Igual de teme­rari seria dir que tot va per­fecte perquè Adecco situa Cata­lu­nya al cap­da­vant de la con­trac­tació per Nadal. Però poc importa. L’atur és d’aque­lles dades que ser­vei­xen als polítics sobre­tot per fer titu­lars però que no seran pro­ta­go­nis­tes el 21-D. El fet que les can­di­da­tes d’Esquerra i de Ciu­ta­dans, Marta Rovira i Inés Arri­ma­das, no sabes­sin encer­tar la taxa d’atur a Cata­lu­nya arran d’una pre­gunta en un debat tele­vi­siu fa uns dies, és simp­tomàtic. I també pre­o­cu­pant.