21-D: no mirem a la Xina

Bé, sembla que ja és una constant: en aquesta batalla pacífica però no pas incruenta que estem lliurant contra el neofranquisme, s’ha posat de moda citar els pensadors xinesos de l’any de la picor. Aquí salta una citació que el general i filòsof Sun Tzu va deixar dit al seu Art de la guerra. Allà, una ocurrència del polític Han Fei Zi, immortalitzada a l’obra Els homes i la llei. I és així que, tot posant cara de descobrir la Mediterrània, recordem que “la invencibilitat ha de ser en un mateix”, que “si no pots ser fort però tampoc dèbil, seràs derrotat”, que “l’únic camí per governar bé és no seguir normes immutables” o –si és que ara no m’he fet un embolic amb els links– que els palillos de menjar no s’han de deixar mai encreuats damunt del bol perquè és de mala educació. Doncs què volen que els digui? Servidor es va empassar molts pèplums de petit i és més de clàssics romans. Va de citacions, la cosa? Doncs no ens fem els originals. Titus Livi ens descriu a la magna obra Ab urbe condita la humiliació que els romans van rebre de part dels gals després que aquests assetgessin Roma i obliguessin els seus defensors a contrapesar amb or el ganxo d’unes romanes on ells havien dipositat els pesos corresponents. Els vençuts van adonar-se que les romanes estaven trucades i van protestar amb vehemència. Aleshores... S’ho creuran? El general gal va agafar la seva espasa i la va afegir a un dels ganxos contraris per desestabilitzar encara més la barra. Va ser quan va dir clar i castellà la frase que tots recordem: “Vae victis!” (ai dels vençuts!)... Semblava que l’Estat espanyol ja en tenia prou escanyant-nos les finances i desactivant la declaració d’independència, però no: ja ha arribat Sixena, i després caurà l’escola inclusiva catalana, i TV3, i tot aquest model de ciutadania que tan bé ha interioritzat els valors de la democràcia i la res publica... Quan ens desvetllem de l’estaborniment i protestem respectuosament, patapam, ens caurà l’espasa de la justícia. Sobre quin platet? Ja ens ho podem imaginar. Començaran els judicis contra els processats i aleshores ja no serà una presó preventiva. Sí, és clar, ens quedarà el Tribunal d’Estrasburg, el de la Haia... Tanmateix, quants anys hauran passat? Com tindrem aleshores la nació? Qui se’n recordarà, dels presos i els exiliats? Deixem-nos, doncs, d’orientalismes. O anem a votar tots el 21-D i guanyem o... ai de nosaltres!