A la Junta Electoral

Benvolguts senyors.

A cinc dies de les eleccions del 21-D, i ara que ja heu prohibit les llums de les fonts de Barcelona i els llaços de color groc, tant si són a dalt d’un arbre de Nadal de dins d’una conselleria com si són enganxats al jersei d’alguns membres de les meses electorals, a mi em sembla que heu fet curt; us agradi o no, el groc s’imposa arreu i hauríeu de mostrar més autoritat, prohibint els contenidors del plàstic que hi ha pels carrers; els Simpson; els gira-sols; en Piolín; en Bob Esponja; les icones del Whatsapp; El món groc d’Albert Espinosa; la papallona reina; la camiseta del Vilareal; els post-it; el mallot del Tour de France; la Fanta de llimona; en Picachu; el casc dels treballadors de les obres; les armilles reflectores; el blat de moro; els taxis de Nova York; l’hepatitis; els aneguets de les fires; els plàtans madurs; el sol; els rovells d’ou; els pollets; el color corporatiu de Vueling; la pinya; les pàgines grogues de Telefónica (si es que encara existeixen); els cabells de la Bel Olid; la mantega; alguna de les americanes de Sala i Martín; els préssecs de Calanda; la línia 4 del metro de Barcelona; una de les targetes dels àrbitres de futbol; el vestit de l’Uma Thurman a Kill Bill; les patates fregides; les bústies on demà caldrà tirar les postals que aquest diari donarà per enviar a Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn; els cascs dels bombers; el carrer Pau Claris, les Rambles i la plaça de Catalunya del Monopoly; les pilotes de tennis; el símbol de Ferrari; la cançó aquella del Tengo un tractor amarillo; la camiseta de la Via Catalana del 2013; la margarina; l’oli de gira-sol; les portades de la revista National Geographic; la palla (que va cara); la M de McDonald’s; les abelles; les llimones; els Minions; l’helicòpter dels bombers; Yellow de Cold Play; el Pantone 123; els bitllets de dos-cents euros; en Zipi d’en Zipi i Zape; el pipí; una de les anelles olímpiques; la bandera de precaució a les platges; la bandera de Flandes (només faltaria!); alguns formatges; el submarí dels Beatles; i, és clar, el periodisme que a hores d’ara fan la majoria de diaris de Madrid.