Escombraries

Cada gironí genera cada dia una mit­jana d’1,7 qui­los de resi­dus. O sigui, més de 600 qui­los a l’any que, sumant tota la demar­cació, es tra­du­ei­xen en ni més ni menys que més de 400.000 tones anu­als. Amb el cost en reco­llida i gestió que això com­porta tant per a les admi­nis­tra­ci­ons com, evi­dent­ment, per als ciu­ta­dans. Sense obli­dar els efec­tes sobre el medi ambi­ent. Aques­tes dades venen al cas perquè aquesta set­mana s’ha pre­sen­tat a Girona el segon Fòrum Inter­na­ci­o­nal de Gestió de Resi­dus que se cele­brarà a la ciu­tat el mes de febrer. Fal­ten dies, però tot i el poc encant que té par­lar de resi­dus a les por­tes de les fes­tes de Nadal, ara és quan més esca­ient és fer-ho. Perquè tots sabem que els pròxims dies la gene­ració de resi­dus es dis­pa­rarà. No només con­su­mi­rem més, sinó que el que con­su­mi­rem porta cada vegada més embol­calls. I els pròxims dies els con­te­ni­dors s’assem­bla­ran, encara més del que ja s’hi assem­blen, a un abo­ca­dor. Perquè no ens enga­nyem, si la reco­llida i la gestió de resi­dus és un repte, encara més ho és acon­se­guir que els ciu­ta­dans ens com­por­tem cívica­ment i no fem ser­vir els con­te­ni­dors com si fos­sin abo­ca­dors. Des de llits fins a teles, bicis, calai­xe­res, mata­las­sos, vàters, cai­xes… Hi podem tro­bar el sufi­ci­ent per equi­par una casa sen­cera. I amb una impu­ni­tat, falta de res­pecte i inci­visme inex­pli­ca­bles i into­le­ra­bles. Per no par­lar del reci­clatge. O de la falta de reci­clatge. Algun dia s’hau­ria d’estu­diar amb dete­ni­ment per què després de tan­tes cam­pa­nyes i diners gas­tats no hi ha manera que ens en sor­tim amb el reci­clatge. Segons dades de l’Ajun­ta­ment de Girona, es podrien reci­clar el 87% de les escom­bra­ries que gene­rem si les llancéssim al con­te­ni­dor cor­recte. Si a això hi afe­gim que tots els tras­tos es recu­llen de manera gratuïta, no té jus­ti­fi­cació que pre­fe­rim llançar les dei­xa­lles al pri­mer con­te­ni­dor que ens tro­bem o que pre­fe­rim dei­xar les andròmines al mig del car­rer. Si no can­viem aquests mals hàbits per les bones, ens els faran can­viar per la força. Això vol dir pas­sant per caixa, enca­rint el ser­vei de reco­llida i gestió dels resi­dus que gene­rem. I després ens quei­xa­rem. Amb molta raó aquells ciu­ta­dans que actuen cor­rec­ta­ment amb les dei­xa­lles i que tenen la sen­sació que sem­pre aca­ben pagant jus­tos per peca­dors. La solució, tro­bar la manera de pre­miar els que reci­clen i pena­lit­zar els qui no.