logotip

Notícies econòmiques

Les empreses amb millors perspectives ara són les que han fet bona implantació tecnològica i esforç d'internacionalització

Em decideixo a argumentar que les perspectives de l'economia catalana no són dolentes

Pot­ser cal recor­dar dins el dens ressò mediàtic i opiniàtic de la forta crisi econòmica allò que bon­nes nou­ve­lles,pas nou­ve­lles. Em deci­deixo a argu­men­tar que les pers­pec­ti­ves de l'eco­no­mia cata­lana per al con­junt del 2010 no són tan dolen­tes com els més pes­si­mis­tes esbri­nen (pot­ser m'ho agrairà algú?). Per exem­ple, els matei­xos eco­no­mis­tes que vàrem pecar d'opti­mis­tes o de mals pre­vi­sors abans podem caure en la ten­tació de curar-nos en salut ara.

Par­tim del con­text inter­na­ci­o­nal, de la mà del ben caut pro­fes­sor Muns: «S'espera que l'eco­no­mia mun­dial creixi al 2010 entre un 3 i un 4%, els Estats Units, un 2,5%, i la UE, entre un 1 i un 2%». I al dar­rer Informe del Ser­vei d'Estu­dis de «la Caixa» en fa aquesta valo­ració gene­ral: «Els núvols més negres s'allu­nyen per l'horitzó, els baròmetres pugen, el cel s'acla­reix» (encara que caldrà con­ti­nuar mirant-lo). O sigui que tot indica que els perills d'una recessió mun­dial més per­llon­gada s'han evi­tat i rela­ti­va­ment aviat –dos anys– i crec que, digui el que digui Sala Martín, mercès a l'apli­cació mun­dial dels remeis kei­ne­si­ans.

Però ater­rem a casa nos­tra, amb pro­ble­mes com el deri­vat del major pes de la bom­bo­lla immo­biliària i del seu tren­ca­ment. En tot cas la con­jun­tura inter­na­ci­o­nal millo­rada ofe­reix camp per a aquest mateix any per a la millora de les expor­ta­ci­ons, que havien cai­gut molt i que ja al novem­bre s'esta­bi­lit­zen, i per a uns millors resul­tats turístics. Cal tenir en compte que la nos­tra eco­no­mia ja és molt oberta, expor­tant sobre­tot a la UE entre un 30 i un 40% de la pro­ducció, i que la demanda externa es prou elàstica –inten­si­tat de res­posta– als crei­xe­ments de renda als països d'ori­gen, sobre­tot el turisme. De fet, alguns mer­cats d'expor­tació com ara França ja han començat a res­pon­dre posi­ti­va­ment.

Les empre­ses amb millors pers­pec­ti­ves ara són les que han fet bona implan­tació tec­nològica i esforç d'inter­na­ci­o­na­lit­zació, indus­tri­als i de ser­veis. Però tor­nant al con­junt, quan parlo d'una certa millora ho faig en ter­mes de parada de la cai­guda, molt forta des de la tar­dor del 2008 fins a la del 2009, i de pers­pec­ti­ves per al 2010. I cos­tarà més temps recu­pe­rar els nivells posem del 2007 i fins i tot, per a algu­nes empre­ses, els del con­junt del 2008 (inèrcia, encara).

La Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, ben fia­ble, també detecta que el dar­rer tri­mes­tre del 2009 ja no s'empit­jora, així com una certa millora en les pers­pec­ti­ves ja per al pri­mers mesos del 2010. I és que les empre­ses –indus­tri­als i algu­nes de ser­veis– que he pogut con­nec­tar diuen pre­veure una millora per al 2010; algu­nes la quan­ti­fi­quen en un aug­ment del 10% de les seves ven­des, sobre­tot basant-se en l'expor­tació.

Algu­nes reser­ves necessàries: el cicle immo­bi­li­ari té el seu propi ritme, encara que els preus tan sols han cai­gut, en con­junt, un 6% al 2009. Tant la inversió com l'ocu­pació ani­ran a remolc (qui esperi la cre­ació neta d'ocu­pació com a únic indi­ca­dor de sor­tida de la recessió haurà d'espe­rar prou més).

Per aca­bar, els índexs de con­fiança que diuen alguns del futur com­por­ta­ment han millo­rat els dar­rers temps a la UE (Font de la Comissió Euro­pea), tant empre­sa­ri­als com dels con­su­mi­dors i a casa nos­tra s'ha parat la cai­guda de la con­fiança del con­su­mi­dor. Anim, home, ànim! I una mica de paciència. A l'entrada de l'estiu en tor­na­rem a par­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.