Esperança i fermesa

Si tenir una per­sona esti­mada tan­cada a la presó ha de ser duríssim, m’ima­gino la sen­sació d’impotència, desànim i mala llet que s’ha de patir quan tens el con­ven­ci­ment que hi és de manera injusta. Si a tot això, jun­ta­ment a la incer­tesa del temps en què estarà tan­cat, hi afe­gei­xes que s’acos­ten fes­tes tan asse­nya­la­des, la sen­sació d’injustícia és total. I la sen­sació de pèrdua, molt gran. Si això suc­ce­eix per motius polítics, sense que hi hagi hagut cap mena de violència i que enten­guis que els teus fami­li­ars estan empre­so­nats per una apli­cació abu­siva de la llei, la cosa es com­plica molt més. Em poso a la pell dels fami­li­ars dels polítics exi­li­ats a Bèlgica i és esgar­rifós. Però si inten­tes enten­dre el que sen­ten les dones, els fills, els pares, els ger­mans, els parents de Jordi Sànchez, Jordi Cui­xart, Oriol Jun­que­ras i Joa­quim Forn, l’aba­ti­ment és total. Ho vaig com­pro­var a la tro­bada que va orga­nit­zar aquest diari a la presó Model amb alguns fami­li­ars. Va ser una con­versa dura per a ells, però la van afron­tar amb valen­tia i la con­vicció que una gran part del poble català, el que els ha empès a la situ­ació que ara viuen, no els obli­darà. La sen­sació d’injustícia, l’obli­gació d’adap­tar-se al fet que només poden par­lar amb ells per telèfon, un cop al dia, durant qua­tre minuts, que els poden veure amb un vidre entre­mig un cop a la set­mana i que només els poden abraçar un cop al mes, no els fa dei­xar de pen­sar que no han fet res dolent, que no han cau­sat cap mal a ningú i que només una inter­pre­tació par­ti­dista del Codi Penal els reté allu­nyats. Vaig sor­tir de la tro­bada amb el cor tren­cat, però també amb espe­rança. Ho deia Laura Mas­vi­dal, la dona de Joa­quim Forn: cal man­te­nir l’espe­rança i la fer­mesa, sense caure en l’error de pen­sar que això que viuen és nor­mal. Llui­tant con­tra l’anor­ma­li­tat, man­te­nen l’espe­rança per rever­tir la situ­ació i acon­se­guir un futur millor per al poble de Cata­lu­nya. Aquests dies molta gent tindrà un pen­sa­ment per a ells. Gràcies.