El retorn de Puigdemont

Els par­tits inde­pen­den­tis­tes ja han gua­nyat les elec­ci­ons il·legítimes del 21-D amb majo­ria abso­luta. Ara comença el camí cap a la res­ti­tució de les ins­ti­tu­ci­ons legítimes del país, l’eli­mi­nació del 155 i, sobre­tot, de les seves con­seqüències –feina que, segons asse­gu­ren alts càrrecs de dife­rents depar­ta­ments, pot supo­sar mesos de tre­balls– i avançar, amb el ritme que cal­gui, cap a la República. Els par­tits repu­bli­cans hau­ran de fer valer els seus 70 escons per acon­se­guir tots aquests objec­tius. Pri­mer, però, s’hau­ran de posar d’acord en com fer-ho.

Una de les res­ti­tu­ci­ons té una com­pli­cació espe­cial, la de la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. El pre­si­dent legítim, Car­les Puig­de­mont, és exi­liat a Bèlgica i sap que si torna per pren­dre pos­sessió, l’espera la presó, on, per cert, han pas­sat aquest Nadal Jordi Sànchez, Jordi Cui­xart, Oriol Jun­que­ras i Joa­quim Forn per les seves idees polítiques. En tot cas, d’entrada, seria d’espe­rar que els tres par­tits repu­bli­cans tre­ba­lles­sin també, fins a on sigui pos­si­ble, per res­ti­tuir el pre­si­dent legítim. I quan dic fins a on sigui pos­si­ble ho dic perquè, més enllà de llui­tes par­ti­dis­tes i ide­o­lo­gies, hi ha totes les difi­cul­tats que hi posa, i hi posarà, l’Estat espa­nyol. A hores d’ara, cal tenir en compte que fins a vuit dipu­tats elec­tes poden aga­far l’acta, per poders, però no poden votar. Vaja, que per art de la màgia del tri­par­tit naci­o­na­lista espa­nyol, PP, Ciu­ta­dans i PSC, els repu­bli­cans pas­sen de 70 a 62 dipu­tats...

Vist això, ara faré una pro­posta segu­ra­ment política­ment irreal... per res­ti­tuir Puig­de­mont, però no me’n puc estar. Per ser esco­llit pre­si­dent només cal que Junts per Cata­lu­nya faci ple­gar, de dipu­tats, Sànchez, Forn i els dos con­se­llers que són a Brus­sel·les, Lluís Puig i Clara Pon­satí. Dur, ho sé, però hi ha altres fei­nes a fer al nou govern. ERC ha de fer el mateix amb els dos con­se­llers exi­li­ats, Toni Comín i Merit­xell Ser­ret. No cal pas que ho faci Jun­que­ras –mai se sap què ens por­tarà el futur, vist el vist fins ara–, perquè amb aquests dimi­tits, els tres par­tits repu­bli­cans encara sumen 68 vots –Puig­de­mont i el líder d’ERC no podrien votar en la sessió d’inves­ti­dura–, la majo­ria abso­luta.