A la tres
Satisfet, Zoido?
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, es veu que ha ordenat el replegament dels milers d’agents de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional que des de feia tres mesos feien estada a Catalunya. D’aquí a dissabte, diuen, ja no en quedarà ni un, Ni un, és clar, dels entre cinc i sis mil (mai ho sabrem del cert) que van venir de forma extraordinària, dels que van arribar a casa nostra esperonats pels crits aquells d’“A por ellos!” i de “Yo soy español, español, español!” que els cantaven a Huelva, Còrdova i Cadis quan els acomiadaven com si anessin a la guerra. Una vergonya. Una vergonya sobre la qual el ministre ens hauria de respondre a dues qüestions. La primera, sobre els costos de l’operació. És cert, ministre, que tot plegat ens ha costat (també a nosaltres, és clar) més de quaranta milions d’euros, entre el lloguer dels vaixells, les estades en hotels, les hores extres i altres incentius? Ja ho sé, que tot plegat s’ha considerat una operació secreta i que mai en traurem l’entrellat, però potser valdria la pena que també els espanyols sabessin quant els ha costat l’anunci del PP d’A por ellos. Però vaja, la que em sembla més transcendent és la segona qüestió. I és saber si el ministre Zoido n’està satisfet? N’està satisfet, d’aquesta brillant operació? I els policies nacionals i els guàrdies civils que ja eren a Catalunya i s’hi han quedat, també? Ho sap, ministre, la imatge que n’ha quedat a partir d’ara de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional, a Catalunya? N’està satisfet? Ho sap, que per més que el vaixell del Piolín se n’anés setmanes enrere del port de Barcelona probablement la generació que parlàvem de verds ha desaparegut i que ha nascut la que els batejarà com a piolins? I que milers de ciutadans, molts d’ells nens, associaran durant anys la imatge dels agents d’aquests cossos als cops de porra de l’1-0? Valia la pena de veritat, aquesta operació Copèrnic que van desplegar? I ja no els parlo pas dels costos econòmics sinó dels emocionals. És conscient de la imatge que han deixat i del paperàs que els han fet fer? Se’n van (que és el que havien de fer), però la seva imatge i els trencament emocional es queda. Valia la pena, ministre?