Fer i refer la cultura

En sortir de l’estimulant exposició que el Museu d’Història de Catalunya dedica a Josep Puig i Cadafalch, és inevitable fer-se preguntes incòmodes pensant en clau actual. Qui ha recollit l’herència d’aquell home amb una amplitud d’interessos i inquietuds culturals que van modelar de principi a fi la seva acció política? Avui Puig i Cadafalch és fonamentalment conegut i reconegut com a arquitecte modernista, però més enllà de la seva impressionant obra personal ha deixat un llegat immens com a polític que es va moure per l’ambició de fer de Catalunya i de Barcelona un país i una ciutat amb un nervi homologable als grans països i a les grans ciutats d’Europa. Vivim uns temps en què la política cultural no és la prioritat dels nostres governants, i la prova més evident són els pocs recursos que hi destinen. A l’Ajuntament de Barcelona, per posar un exemple ben recent i dolorós, les urgències culturals van saltant de mans com un pervers joc de pilota. I l’últim que faltava és que l’article 155 s’acarnissés amb unes institucions ja de per si dèbils. El nou govern de la Generalitat haurà de fer i refer la cultura tant sí com no. I això equival a engreixar el seu pressupost. Si no, ens tornaran a fer enrogir les paraules del nou director de la Fundació Miró, Marko Daniel, escandalitzat per les retallades al sector: “La imatge de Catalunya a l’estranger seria inimaginable sense l’art i la cultura.”