El fracàs de la Copèrnic i del 155

Ara que les CFSE (Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat) abandonen, en gran part, Catalunya, toca fer una valoració de quins han estat els resultats d’aquesta operació de caire colonial.

Abans de començar la nostra anàlisi cal reconèixer que amb anterioritat a aquesta operació policial repressiva, la coneguda com a operació Copèrnic, les relacions amb els diversos CFSE que viuen i treballen a Catalunya es desenvolupaven amb certa normalitat. Així, almenys fins ara la Policia de Catalunya (Mossos/policies locals) era la policia integral i prioritària, i la Guàrdia Civil i el CPN es dedicaven a les seves competències. La convivència en viles i ciutats era en general bona, i molts dels agents d’aquests cossos policials i les seves famílies, que feia dècades que vivien a Catalunya, s’havien integrat al país com uns ciutadans més. Fins i tot alguns d’ells havien optat per quedar-se a Catalunya com a policies locals i alguns, encara que molts menys, com a mossos d’esquadra. L’operació Copèrnic i la brutalitat mostrada per les CFSE en el si del dispositiu de l’1-O ha trencat aquest statu quo. La població de Catalunya tardarà dècades a reconciliar-se amb les CFSE si abans no es produeix la independència. Els propers guàrdies civils i policies nacionals destinats a Catalunya es veuran perjudicats per la utilització política i repressiva que ha fet l’Estat dels seus companys vinguts d’arreu de l’Estat.

S’ha demostrat que aquesta operació policial no era només per impedir el referèndum de l’1 d’octubre, sinó una operació de “càstig i escarment” –com va fer França a Algèria per intentar avortar la seva independència– contra la població independentista de Catalunya. El PP, el PSOE i Ciutadans han utilitzat els CFSE com una “guàrdia pretoriana” per suplir la seva impotència per trobar una sortida dialogada al conflicte català. Els partits del 155 han fet molt de mal a la democràcia i als CFSE. Aquests han patit un fort desprestigi a Catalunya, on per molt de temps se’ls coneixerà com “els piolins de Rajoy”. No han tingut ni han volgut tenir en compte que no tots els agents dels CFSE es veuen representats per aquells que van cridar “A por ellos”. Tot i que alguns d’ells amb el seu silenci còmplice tampoc s’hi van oposar tot i les possibles repercussions futures.

Però per què una majoria dels membres d’aquests cossos policials accepten joiosos l’“A por ellos” contra Catalunya? Un comandament progressista de la Guàrdia Civil admetia que calen profunds canvis en els processos de selecció i formació i ens els programes d’estudi dels agents. En aquests encara ara preval l’esperit d’una sola pàtria, llengua i bandera; tota la resta és una anomalia que cal corregir i combatre. Tot allò diferent i plural és vist com l’enemic. I a tot això, caldria afegir-hi que les institucions espanyoles, el nacionalisme espanyol i els seus mitjans de comunicació els bombardegen diàriament encimbellant-los com els salvadors de la pàtria única i indivisible. Si no s’introdueixen canvis profunds, doncs, la confrontació no s’aturarà.

A Catalunya, a més a més de la desconfiança cap als CFSE l’1-O i la conseqüent repressió, també està tenint les seves repercussions. Així, aquest estiu passat la Policia de Catalunya (Mossos i policies locals) van protagonitzar amb èxit una operació antiterrorista en què van ser capaces de desarticular la cèdula responsable dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La majoria de la població va considerar a partir de llavors els Mossos i la Policia Local com la seva policia. Va ser un gran pas endavant per a la seguretat nacional de Catalunya. Aquest èxit de repercussió internacional, el nacionalisme espanyol, les seves clavegueres i les diverses operacions Catalunya ho van percebre com una amenaça i van començar una gran operació de desprestigi contra els Mossos que avui dia continua en marxa.

Avui, dissabte, marxen els piolins de Catalunya, però encara és l’hora que hi hagi hagut cap citació judicial per al tinent coronel López de los Cobos o per al delegat del govern Enric Millo, com a màxims responsables sobre el terreny de la brutal repressió de l’1-O. I, en canvi, es continuen investigant els Mossos...

Així doncs, quin resultat ha tingut l’operació Copèrnic? Ha estat un fracàs polític de dimensions astronòmiques. El PP, la força política majoritària i que governa a l’Estat espanyol, s’ha convertit en l’últim partit del Parlament català i en gairebé residual a Catalunya. El govern espanyol no ha vist només fracassar l’operació policial, sinó que el 21-D ha servit per ratificar el govern legítim de la Generalitat i per donar veu al clam de més de dos milions de persones que demanen que es dirimeixin responsabilitats sobre la brutalitat policial exercida i que siguin alliberats els presos polítics, així com la retirada total del 155. Volem que els nacionalistes espanyols treguin les seves urpes de les nostres institucions nacionals. Finalment volem homenatjar tots aquells mossos, policies locals, bombers amb majúscules, agents forestals i tots els membres d’emergències que en una situació molt difícil políticament i operacionalment s’han mantingut dignes i compromesos amb la seva nació.