Coses per a tota la gent

Sembla que un dels regals més comuns en la propera festa de Reis és la colònia o el perfum. Només cal mirar la televisió per adonar-se’n. Tots els anuncis duen un alt component sexual o de desig. Actors, marques de roba i dissenyadors insisteixen que han trobat l’elixir de la seducció com si fossin fetillers. Tot plegat només es tracta d’un regal recurrent perquè a tothom més o menys li agrada fer bona olor. Quan jo estava a punt d’entrar a l’adolescència encara somiava tenir un cotxe que es menava amb un volant i dues marxes (endavant i endarrere) i que era a l’altre extrem d’un cable. Anava amb unes piles grosses i que es gastaven molt ràpid. Quan finalment, un any per Reis, el vaig obtenir, ja feia anys que coneixia l’engany –perdut la fe, se’n deia aleshores–. Es tractava d’un cotxe que anava més aviat on ell volia que no pas on volia anar jo. De totes maneres, el recordo com una de les joguines que menys vaig utilitzar. L’edat ja em començava a obrir noves perspectives menys innocents que un cotxe de joguina. Recordo un llibre de Jaume Perich que es deia Perich Match en el qual hi havia un dibuix amb un nen i un cotxe teledirigit que s’imaginava ell mateix fent anar el mateix cotxe. Al costat, un altre nen, amb una escombra entre les cames, imaginava un cavall àrab blanc, molt ornat i muntat per un príncep oriental que cavalcava amb vels i mocadors al vent. D’això ja fa temps, però el salt ha estat molt superior als anys transcorreguts. Ara, qualsevol nen, tant el del cotxe teledirigit com el de l’escombra, només amb botonets poden convertir-se en soldats, guerrers medievals, monstres, prínceps, elfs, James Bond, corredors de fórmula 1 o futbolistes d’elit. Les noves tecnologies també han posat les seves urpes en el darrer reducte de la innocència. Ja ni tan sols els cal sortir de casa per quedar amb amics, es comuniquen a través dels nous aparells. Un avenç molt gran, sens dubte, per a pares ganduls que tenen el nen distret, callat, quiet i ben calent a casa. Una vegada vaig pensar que no tot estava perdut. Va ser un dia de Reis de fa molts anys, quan vàrem comprar un ordinador per als fills. Els dos més grans es barallaven per fer-lo servir. El més petit, però, es va entretenir tota la tarda de Reis amb unes tisores de treballs manuals per construir un magnífic castell de cartró amb la caixa de l’eina tecnològica. Ara, als disset anys, el mateix nen és un expert en jocs i programes informàtics.