La cadira

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca... Els versos de Salvat-Papasseit sobre Nadal en què acaba fent plorar Jesús de tan pobres com som. Un clàssic que no perd força, ni vigència. N’agafa més encara quan ens hi veiem reflectits i els versos fan surar les nostres misèries allà on pensem que hi ha certeses, allà on ens creiem en possessió de la veritat. Allí on ens aventurem a donar la lliçó magistral, allí hi ha la poesia que en quatre paraules aixeca un gest de rebel·lia. Filosofia i poesia caminen de bracet en l’exercici de pensar, de repensar continu que fem des que surt el sol. No només Bauman hi ha trobat camins coincidents. És clar que tampoc cal endinsar-se, ara que són festes de Nadal, en aquests camins, ni buscar excuses per enfilar-se dalt de la cadira. A tothom li aniria molt bé de fer-ho. Exercir la memòria, explorar la millor veu, lluny de falsets, i declamar davant del nostre públic, sigui gran o reduït. Els àmbits de tots els àmbits. I deixar-se anar. Trencar l’ús habitual de la cadira, i fer-la servir de tribuna, ara que totes estan sota sospita: aules, xarxes, balcons, llaços, avis i manifestos.

Algú us dirà que això és cosa de canalla, que feu el ridícul. Deixeu-vos endur per Papasseit, Foix, Garcés, Vinyoli, Ferrater, Margarit, Raspall, o per Sagarra si teniu un llarg de vanitat. O fins i tot per Basilisa Sanahuja, l’autora d’aquell simpàtic: “Tinc un pastor al pessebre que em té molt preocupat.” Un poema que corre sovint com a anònim, o popular, que va fer circular el Patufet dels anys setanta, però que ajuda tant com els altres al ritual. A l’exercici que deixem en mans dels més petits de casa, que se n’han après un a l’escola, i que reciten en les trobades familiars d’aquestes festes. Penso en Joan Salvat-Papasseit, que té placa al carrer Argenteria de Barcelona, fent camí cap al moll de la Fusta, allà on era ple de trinxeraires. Hi penso ara que se’n va la policia embarcada, els que han aconseguit fer un malson de cops i porres. Aquest estat de setge. El fracàs de la poesia, el fracàs de les paraules, el fracàs del pensament.