La biblioteca inofensiva

Fa un mes va ser inaugurada la biblioteca de Binhai, construïda a la regió xinesa de Tianjin. Es tracta d’un espai futurista dissenyat per un gabinet d’arquitectes holandesos. Al llarg d’unes estanteries ondulants que serpentegen per les cinc plantes de la volta esfèrica d’un edifici de 33.700 metres quadrats, la biblioteca albergarà 1,2 milions de llibres. La seva estructura circular simula l’iris de l’ull humà i està concebuda per atrapar la llum, una llum que s’exacerba en el blanc nuclear de les lleixes i les passarel·les per on els lectors aventurers transiten suspesos en l’airecel. En la nostra era postdemocràtica hi ha poques metàfores tan suculentes com la que encarna el prodigi arquitectònic de la biblioteca de Binhai Tianjin. Expressió mastodòntica del poder d’un règim absolutista, aquesta biblioteca vol instituir un centre de pelegrinatge, assajar una cultura que s’encavalca amb la propaganda, assentar un ideal de cultura domesticada, ornamental, del tot inofensiva, esterilitzada de qualsevol dinàmica il·lustrada i transformadora. Podem estar-ne segurs: a la biblioteca de Binhai Tianjin els navegadors d’internet tindran vetades les cerques democracy o Tian’anmen 1989; a les lleixes no s’hi podrà trobar cap llibre de Jung Chang, o Gao Xinjiang, o Ha Jin; només hi haurà diaris i revistes afins al règim comunista. Res que, a nosaltres, ens hagi de resultar hipòcritament exòtic. Al capdavall, acabem de comprovar com s’intervenien mitjans de comunicació, com es conculcava la llibertat d’expressió, com Julian Assange era eliminat de Twitter, com molts analistes compraven un carnet a la llotja de tribuna, o com els principals mitjans de comunicació han dimitit de la seva funció i menteixen impunement fins al preu de vendre’s l’ofici, els drets humans i la dignitat tota.