Investidura

Regna la con­fusió. Els par­tits polítics estan enro­cats. Les pro­cla­mes de res­ti­tució es con­tra­res­ten amb la fri­vo­li­tat dels comen­ta­ris­tes que amb total desim­bol­tura pro­po­sen i reti­ren can­di­dats o recla­men pas­ses al cos­tat, endar­rere o enda­vant. De moment hi ha poques cer­te­ses: els resul­tats de les elec­ci­ons, la data de cons­ti­tució del Par­la­ment i una pos­si­ble data per al debat d’inves­ti­dura.

Del resul­tat de les elec­ci­ons es desprèn una com­po­sició de la cam­bra amb tots els dipu­tats i dipu­ta­des elec­tes que no tin­dran cap pro­blema per reti­rar la seva acta cor­res­po­nent. Els dub­tes comen­cen després: els que són a l’exili i a la presó podran votar? Com ho faran? Convé ara recor­dar que la història del Par­la­ment des del 1980 té diver­sos exem­ples de governs de coa­lició i de sumes de vots que han dei­xat fora de l’escena de la gover­nança la força política més votada. La com­po­sició de la mesa resul­tarà doncs de la com­bi­natòria pro­pi­ci­ada pels resul­tats elec­to­rals i no pels desigs explícits o ocults de Ciu­ta­dans o del PP. Convé recor­dar també que en aquests moments el govern (a la presó, a l’exili o a Cata­lu­nya però als llimbs) seria un govern en fun­ci­ons amb poders limi­tats. La incer­tesa s’agreuja per la inves­ti­dura: no hi ha meca­nis­mes per a un debat a distància, si no és posant encara més a prova la soli­desa i la cre­di­bi­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons par­la­mentàries. Tècni­ca­ment és més fàcil (però d’una gran com­ple­xi­tat) que Puig­de­mont torni a ser ele­git i inves­tit pre­si­dent que veure’l pre­si­dint la sessió d’inves­ti­dura des del banc del govern res­tituït. El dilema és per als con­vo­cants de les elec­ci­ons, el PP, que poden aca­bar fent mofa de la democràcia que diuen que repre­sen­ten. Fet i fet, un “fracàs colos­sal”, segons parau­les de Jordi Amat. Pri­mer, com es pot inves­tir? Segon, dei­xa­ran inves­tir? Ter­cer, què es pot fer un cop inves­tit? Regna la con­fusió.