Més de mil anys d'art català

Con­vi­dar és un gest molt habi­tual a les nos­tres vides. Acos­tu­mem a con­vi­dar la família, els amics, al vol­tant d'una taula, per cele­brar deter­mi­na­des fes­tes i per com­par­tir esde­ve­ni­ments. Con­vi­dar és inci­tar a la tro­bada. És aquest el sen­tit de la mos­tra que es pot veure al Museu d'Art de Cata­lu­nya fins al dia 11 d'abril. Aquesta ins­ti­tució museística con­serva un impor­tant patri­moni. L'ha vol­gut incre­men­tar, però, amb altres obres mes­tres, per­ta­nyents a col·lec­ci­ons pri­va­des, museus cata­lans, euro­peus i ame­ri­cans i, sobre­tot, al patri­moni eclesiàstic, per poder fer un recor­re­gut força com­plet per la història de l'art català des de l'edat mit­jana fins a la con­tem­po­raneïtat: romànic, gòtic, renai­xe­ment, bar­roc, segle XIX i els tres pri­mers decen­nis del segle XX. Aques­tes obres, algu­nes de les quals es tro­ben encara avui dia al seu lloc d'ori­gen, men­tre d'altres retor­nen tem­po­ral­ment al país, atès que, per cir­cumstàncies diver­ses, es tro­ben actu­al­ment fora de les nos­tres fron­te­res, són els «con­vi­dats d'honor» del museu, amb motiu del 75è ani­ver­sari de la seva cre­ació.

Aquesta ambi­ci­osa mos­tra, que per­met esta­blir un diàleg amb les col·lec­ci­ons del MNAC, ofe­rint una visió sin­gu­lar i irre­pe­ti­ble del millor de la història de l'art català, és la pri­mera acti­vi­tat pro­gra­mada per com­me­mo­rar l'efemèride.

A banda de gau­dir d'aquesta mos­tra, aquesta cele­bració és una bona ocasió per repas­sar la història de la ins­ti­tució que l'acull. Rei­nau­gu­rat molt recent­ment, l'any 2004, la seva història és encara poc cone­guda. La desa­mor­tit­zació de Men­dizábal com­portà un fort aban­do­na­ment i dete­ri­o­ra­ment del patri­moni arqueològic i artístic, un patri­moni que, a par­tir de la Renai­xença, es començà a recu­pe­rar. Gràcies a la cre­ació, l'any 1907, de la Junta de Museus, es va poder des­ple­gar una acti­vi­tat ingent que donà com a fruits, entre d'altres, la des­co­berta de les pin­tu­res romàniques a les esglésies del Piri­neu. Per evi­tar que aquests con­junts murals aca­bes­sin a l'estran­ger, la Junta de Museus portà a terme una cam­pa­nya de sal­va­guarda que com­portà la col·locació d'aques­tes pin­tu­res al Museu d'Art i Arque­o­lo­gia del Parc de la Ciu­ta­de­lla.

Amb motiu de l'Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de l'any 1929, s'urba­nitzà la mun­ta­nya de Montjuïc i es cons­truí el Palau Naci­o­nal. Un cop conclòs aquest esde­ve­ni­ment, aquest edi­fici es des­tinà a aco­llir el Museu Naci­o­nal, tras­lla­dant-hi les col·lec­ci­ons del Parc de la Ciu­ta­de­lla. A aquest patri­moni s'hi afegí sobre­tot la com­pra de la col·lecció de Lluís Plan­diura, inte­grada per gai­rebé dues mil obres.

A causa dels Fets d'Octu­bre, el Museu d'Art de Cata­lu­nya s'inau­gurà dues vega­des en poc temps: el 7 d'octu­bre i l'11 de novem­bre de l'any 1934. Durant la Guerra Civil ingres­sa­ren al museu obres de par­ti­cu­lars requi­sa­des i dipo­si­ta­des pels seus pro­pi­e­ta­ris. Mol­tes d'aques­tes obres foren tras­lla­da­des a Olot per pre­ser­var-les dels bom­bar­deigs. Con­closa la guerra, les obres van tor­nar a Bar­ce­lona i es van divi­dir en dues col·lec­ci­ons: les medi­e­vals, renai­xen­tis­tes i bar­ro­ques tor­na­ren al Palau Naci­o­nal i les dels segles XIX i XX, al Palau de la Ciu­ta­de­lla, on s'inau­gurà l'any 1945 el Museu d'Art Modern.

Després de la guerra, els museus d'art pas­sa­ren a depen­dre de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, molts anys sota la direcció de Joan Ainaud de Lasarte, qui fou també res­pon­sa­ble de la col·lecció d'art romànic. Després d'un llarg procés de remo­de­lació del Palau Naci­o­nal per part de l'arqui­tecta ita­li­ana Gae Aulenti, el nou museu s'obrí en tres fases: el 1995, la secció d'art romànic; el 1997, la d'art gòtic. Final­ment, l'any 2004 s'inau­gurà de forma com­pleta el Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya.

L'antic Museu d'Art de Cata­lu­nya, la ins­ti­tució que tant per les seves col·lec­ci­ons com per la seva ubi­cació –ja ales­ho­res al Palau Naci­o­nal de Montjuïc– es troba a l'ori­gen del Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya, ja tenia com a funció con­ser­var, inves­ti­gar i difon­dre el nos­tre patri­moni artístic i expli­car, a través de les seves col·lec­ci­ons, més de mil anys d'art català. Les velles ambi­ci­ons i els vells objec­tius es poden tre­ba­llar avui amb altres recur­sos i poten­ci­a­li­tats.