Menys argúcies

Veient com ha funcionat la política els darrers sis mesos algú pot creure que aquesta és un conjunt d’astúcies, cops d’efecte i girs teatrals. Que fent tot això podrem aconseguir objectius a llarg termini. Amb trucs, fum, miralls i llums distorsionadores podem amagar urnes i obrir col·legis. Amb girs teatrals amb amenaces de mocions de censura podem forçar un aliat a votar a favor.

En l’esfera de la ‘realpolitiK’ els trucs, cops d’efecte, argúcies i plans perfectes tenen un límit. Intentar exercir el poder amb aquesta panòplia d’enginys és més una mostra de debilitat. Si apliquéssim plans com fer el ple del Parlament a Brussel·les per eludir l’estat demofòbic o qualsevol altre pla enginyós com a solució al bloqueig per a poder fer nou govern, a “Europa” no s’interpretaria com un cop de força. Tot el contrari, “Europa” veurà la incapacitat de fer un govern independentista viable i en el seu lloc fem una performance simbòlica. Les cancelleries entenen un llenguatge, i és el del poder. La realpolitik parla el llenguatge de les majories i de l’ocupació de les institucions. Si per estirar la creença en les argúcies perdem la majoria a la mesa del Parlament o l’oportunitat de fer un govern independentista viable, el que estarem perdem no només és la minsa capacitat que té el Parlament i el govern de Catalunya de fer política, sinó que perdrem la credibilitat internacional que hem guanyat. Em preocupa molt com persones amb responsabilitat en l’esfera política i comunicativa continuen estirant el xiclet del pla mestre del president Puigdemont. Ens volen fer creure que podem tornar al 3 d’octubre per fer allò que no es van atrevir a fer. La veritat és que no han millorat des de llavors les condicions objectives per a executar la República (fet que reconeix fins i tot la CUP) i cada setmana que passa estem molt més confusos i desorganitzats per la manca clara de lideratge.

El temps de la mascarada catalana, dels trucs, dels enginys i dels plans perfectes ja han passat, i toca fer política. Hem perdut temps sense analitzar què ens ha faltat realment per executar la República, i sense valorar els punts que hem guanyat amb l’1 d’octubre. Entenc que a alguns els costi donar la cara i dir que no hi ha cap enginy, que la caixa de trucs s’ha esgotat, que ara toca fer dura política de trinxera, però com més ho allarguin i més triguin a afrontar-ho, més ho pagarem amb una pèrdua de temps, energies i de recursos emocionals per tirar endavant. Als líders polítics els demano algunes coses, una d’elles és compassió pel patiment aliè i n’hi ha qui per “fer durar el relat” està endarrerint un dol emocional a molts independentistes, cosa que farà molt difícil fer el canvi d’estratègia per aconseguir la independència de Catalunya.