Contra el rei

Rajoy, pre­si­dent del Par­tido Popu­lar (PP), va inter­po­sar el 31 de juliol del 2006 un recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat con­tra la llei orgànica de l’Estat que havia pro­mul­gat el rei Joan Car­les I deu dies abans. El monarca havia posat la seva sig­na­tura en aquest text: “A todos los que la pre­sente vie­ren y enten­di­e­ren. Sabed: Que las Cor­tes Gene­ra­les han apro­bado, los ciu­da­da­nos de Cataluña han rati­fi­cado en referéndum y Yo vengo en san­ci­o­nar la siguiente ley orgánica:”

Aque­lla llei fona­men­tal que el rei va dic­tar a tots els ciu­ta­dans de l’Estat era el nou Esta­tut de Cata­lu­nya. Els caps del PP van desau­to­rit­zar, moral­ment i ins­ti­tu­ci­o­nal­ment, el rei que havia san­ci­o­nat l’Esta­tut. Els va fal­tar temps per por­tar-lo davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC). El par­tit que ara s’omple la boca amb apel·laci­ons a la “uni­dad” i a obeir els poders va ple­de­jar durant quasi tres anys con­tra la majo­ria de cata­lans que havia par­ti­ci­pat en un referèndum legal, con­tra el Par­la­ment i les Corts espa­nyo­les i, en defi­ni­tiva, con­tra el rei.

Un rei –ara emèrit– a qui diven­dres pas­sat van per­me­tre assis­tir a un acte ofi­cial després d’ama­gar-lo durant anys. Cal recor­dar que part del PP és hereu ideològic d’aque­lla Ali­anza Popu­lar que el 31 d’octu­bre del 1978 va votar con­tra la Cons­ti­tució monàrquica que ara diuen ells defen­sar. No es pot deduir d’això que tot el PP sigui repu­blicà. El cert és que en por­tar al TC l’Esta­tut san­ci­o­nat pel rei el PP va encen­dre el foc que dotze anys després no sap com apa­gar.