On és Soraya?

Després que fes de Cata­lu­nya la seva pri­mera residència, fa dies que no en sabem res, de la vice­pre­si­denta del govern espa­nyol, màxima auto­ri­tat a Cata­lu­nya en vir­tut de l’arti­cle 155. Dies abans de les elec­ci­ons, Sáenz de San­ta­maría es van­tava que el govern del PP havia acon­se­guit escapçar l’inde­pen­den­tisme. “On són Puig­de­mont i Jun­que­ras?”, es pre­gun­tava. Doncs vint-i-cinc dies després del 21-D la pre­gunta és: on és Sáenz de San­ta­maría? On és la vice­pre­si­denta que l’últim dia de la cam­pa­nya afir­mava al Senat que el procés era un fake? El PP va viure el 21-D un bany de rea­li­tat. Va poder com­pro­var que la seva estratègia per posar fi al procés, lluny de fun­ci­o­nar, havia con­so­li­dat una majo­ria inde­pen­den­tista i havia por­tat el PP a treure els pit­jors resul­tats obtin­guts mai a Cata­lu­nya. La cap visi­ble d’aquesta estratègia està des­a­pa­re­guda i el males­tar que hi ha dins del seu par­tit és més que evi­dent. Ara que els tor­rons i el cava deuen haver aju­dat a pair els resul­tats, ha arri­bat l’hora que el PP faci acte de con­trició. García Albiol va pre­sen­tar la dimissió i Rajoy no la hi va accep­tar. Calia posar cara al des­as­tre. El bada­loní car­rega con­tra els estra­tegs de Génova que no van aten­dre seves les peti­ci­ons per apli­car la versió més dura del 155, amb inter­venció dels mit­jans públics inclosa i amb elec­ci­ons no abans de l’estiu. La des­feta ha estat un fet i la seva res­pon­sa­ble, per ara, no ha donat la cara.