La ciutat de les bicis

Per unes hores, els car­rers de Girona han estat dels ciclis­tes, vam ser la ciu­tat de les bicis. Això va suc­ceir diu­menge, 14 de gener, amb la cele­bració de la tra­di­ci­o­nal peda­lada de Reis, que orga­nitza l’asso­ci­ació Mou-te en Bici. Un acte lúdic i fes­tiu pen­sat per als més petits, que estre­nen bici­cleta. Una tro­bada que enguany va aple­gar més d’un cen­te­nar de ciclis­tes de totes les edats i que con­sis­teix a fer un recor­re­gut pels car­rers de la ciu­tat. Un tra­jecte en el trans­curs del qual els par­ti­ci­pants en la gran bici­cle­tada són aco­llits amb sim­pa­tia i aplau­di­ments per la majo­ria de la població, encara que no hi van fal­tar alguns impro­pe­ris per part d’auto­mo­bi­lis­tes con­tra­ris a la bici­cleta com a mitjà de trans­port urbà. L’acti­vi­tat també té la seva part de queixa per la per­se­cució a què estan sot­me­sos els usu­a­ris de la bici­cleta per part de la Poli­cia Muni­ci­pal, que ja ha posat unes dues-cen­tes mul­tes a ciclis­tes que cir­cu­len per les vore­res, inde­pen­dent­ment de si posen en perill –o no– la segu­re­tat d’altres per­so­nes, tot i que no s’adop­ten les mesu­res necessàries per paci­fi­car el trànsit, per tal que bici­cle­tes, motos i cot­xes puguin con­viure sense pro­ble­mes. En la part rei­vin­di­ca­tiva es dema­nen espais urbans per a les bici­cle­tes, en un model de ciu­tat pen­sada i dis­se­nyada per a la cir­cu­lació pri­o­ritària dels cot­xes pràcti­ca­ment sense cap res­tricció. Mal­grat la manca de volun­tat política per fer una Girona més sos­te­ni­ble, hi ha ini­ci­a­ti­ves enco­mi­a­bles d’altres ins­ti­tu­ci­ons, com són les bici­cle­tes uni­ver­sitàries de la UdG, un ser­vei gratuït de préstec de bici­cle­tes per als estu­di­ants. També, va crei­xent el nom­bre de ciclis­tes urbans i s’imposa una rea­li­tat que no es cor­res­pon amb l’atenció que hi dedica l’admi­nis­tració. No n’hi ha prou de fer pedaços, car­rils bici, que en rea­li­tat no ho són, i limi­tar-se a fer la pro­pa­ganda d’una ciu­tat sos­te­ni­ble en la qual no es creu. Només cal fer un repàs dels nivells crei­xents de con­ta­mi­nació que hi ha a Girona, una ciu­tat que per mides i carac­terísti­ques seria ideal per apli­car-hi polítiques dràsti­ques de reducció del tran­sit rodat, com ja s’ha fet en mol­tes ciu­tats mit­ja­nes del cen­tre d’Europa, o seguir exem­ples més pro­pers, pre­mi­ats per les Naci­ons Uni­des, com és el cas de Pon­te­ve­dra, però per a això calen polítiques més glo­bals i valen­tes de debò, que de moment sem­bla que el govern gironí no està dis­po­sat a assu­mir.