La nova amenaça de Rajoy

Carles Puigdemont ha preguntat repetidament a Mariano Rajoy si respectaria el resultat de les eleccions del 21 de desembre. He de dir que, abans de les eleccions, pensava que Rajoy hauria de respectar, ni que fos per força, el resultat. Com si encara tingués una confiança, certament estranya, en el fet que el govern (i l’Estat) espanyol acceptaria (insisteixo que perquè s’hi sentiria forçat) les regles mínimes del joc democràtic dins del marc europeu. Em sorprenc de la meva innocència tenint presents tantes mostres de perfídia antidemocràtica del govern espanyol amb la complicitat de l’aparell de l’Estat del qual forma part la justícia. I considerant també el consentiment dels governs i les institucions europeus davant de tals procediments antidemocràtics amb maquinària repressiva inclosa.

Allò que havia de resultar-me evident és que Rajoy (una manera de dir tot el que comprèn el món vinculat a Rajoy) no acceptaria el resultat de les eleccions i que, amb la intervenció dels jutges, trobaria la manera d’obstaculitzar la constitució del Parlament de Catalunya acordada a la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya.

És un obstacle, a més d’un escàndol i una vergonya democràtica, que un jutge, mantenint-los a la presó, decideixi que els diputats electes Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez (no m’oblido de Jordi Cuixart) no puguin assistir a la constitució del Parlament. També és un obstacle, a més d’un escàndol i una vergonya democràtica, el fet que Puigdemont, Serret, Ponsatí, Comín i Puig tampoc hi puguin assistir perquè serien empresonats si tornessin a Catalunya. La justícia parcial ja s’imposa, doncs, per sobre de la democràcia. Però, a més, Rajoy ha fet un nou pas de rosca traient de la seva màniga tramposa un trumfo amenaçador: si Puigdemont és investit president de la Generalitat per via telemàtica, el govern espanyol mantindrà l’aplicació de l’article 155. Vet aquí l’evidència del fet que no respecta el resultat de les eleccions del 21 d’octubre. Tot això amb el consentiment dels diputats del Parlament de Catalunya anomenats constitucionalistes. I també amb el silenci de polítics i ciutadans espanyols que, si fossin els demòcrates progressistes que diuen ser, haurien de cridar indignats davant d’aquest ultratge a la democràcia. Quina vergonya! I així és que l’amenaça plana sobre el que pugui passar avui, i a partir d’avui, al Parlament de Catalunya.