‘Un dia de bombes’

Avui fa exactament quinze mesos que al despatx de l’alcaldia gironina es va signar el conveni entre les AMPA de les escoles Montfalgars, Santa Eugènia i Dalmau Carles de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla i l’Ajuntament de Girona que permetia continuar i mantenir el servei de la biblioteca escolar familiar Montfollet del Montfalgars. Aquell divendres 21 d’octubre de 2016 es rubricava que definitivament “la Montfollet no es toca”. Aquest va ser el lema impulsat per la Coordinadora d’AMPA de Santa Eugènia i la Mancomunitat de Santa Eugènia-Can Gibert davant l’amenaça que desaparegués aquest equipament municipal de futur i per al futur per manca de suport econòmic als pressupostos municipals: es varen recollir signatures dels veïns del sector i de tot Girona, hi va haver una concentració a les portes de la casa consistorial, van aparèixer un munt d’articles d’opinió, la UdG també es va definir i el Nucli Paulo Freire va fer una crida a “no tocar” la Montfollet... És estimulant recordar el que es va fer per evitar perdre una biblioteca. Tenim memòria fràgil i no oblidar és imprescindible. El regidor de Cultura Carles Ribas segur que ho recorda millor que jo. El lema actual de la bíblio és la Montfollet mola i el que va passar aquí aquest divendres va molar mooolt i demostra palpablement què és i per a que serveix una humil biblioteca (no cal ser sempre la Rahola): l’historiador conserge d’espardenya Jaume Prat i Quim Paredes varen presentar la seva darrera producció pedagògica, en aquesta ocasió en format llibre, Un dia de bombes, editat per l’AMPA Montfalgars. Un dia de bombes, barreja de realitat i ficció, està adreçat a canalla de 9 a 99 anys i, de manera específica, als alumnes de cicle superior de primària per tal d’introduir dins l’aula un tema tan espinós i poc treballat com la Guerra Civil. L’Eugènia, una nena a punt de fer 12 anys, n’és la protagonista; al llarg de la narració l’acompanyem en la seva investigació –encarregada per la senyoreta a classe– per saber què va passar entre el període 1936-1939 mirat amb les ninetes dels ulls dels joves d’aquell tall dramàtic a la nostra història, tot entrevistant la seva àvia... fent-li preguntes (la base de tot!). No vàrem trobar a faltar a la presentació cap regidor de Girona (de fet, no n’hi havia cap, ni el de la “cultura”); tres mestres de l’escola; i, sí, molts nens i nenes, mares i pares i veïns i amics... Quan la mestra llegeix l’escrit de la seva alumna li diu que li havia fet la sensació que havia viscut un bombardeig en primera persona: “I no t’equivoques, senyoreta –va pensar l’Eugènia mentre els seus llavis dibuixaven un somriure.” Avui, també, fa un mes de la darrera vegada que hem estat convocats a les urnes, era dijous i no diumenge com avui. I ara com ara, està prohibit parlar-ne a les aules.