L’art en l’apropiació del carrer

Un dels debats i de les dinàmiques més apassionants que hi ha hagut en la cultura contemporània ha estat sobre l’apropiació del carrer i la figura de l’art públic i viu davant de l’art tancat, enllaunat. Hi ha opinions per a tots els gustos, però una de les aportacions més interessants és l’assaig miscel·lània El carrer és nostre, d’Aida Pallarès i Manuel Pérez, que ha publicat Raig Verd. Ho és sobretot perquè obre moltes finestres al que ha passat i, també, a la percepció que hem tingut de les arts escèniques en l’espai públic. Si la cultura popular ha estat un dels eixos, amb tots els ets i els uts que un vulgui objectar, de l’acció cultural del govern, caldria revisar i estudiar aquest valuós document per obrir el futur. O tancar-lo...