Balcons reivindicatius

Diuen els experts que el dia a dia ens fa anar a molts amb el cap cot obvi­ant, massa sovint, allò que ens queda per sobre la testa. Si per un dia aixe­ques el cap enmig d’una ciu­tat com Girona t’ado­nes de la riquesa que hi ha més enllà dels dos metres i com ens comu­ni­quem també a través dels nos­tres bal­cons. Alguns ho uti­lit­zen per acu­mu­lar les andròmines que no caben als arma­ris o tras­ters, altres hi acu­mu­len bici­cle­tes enfan­ga­des de la dar­rera sor­tida, men­tre alguns hi posen una taula amb unes cadi­res a joc, tot espe­rant que les tem­pe­ra­tu­res de pri­ma­vera dels pròxims mesos hi per­me­tin esmor­zar, dinar o pren­dre-hi un ver­mut fugaç men­tre es fa el dinar. Però en els temps de les xar­xes soci­als, un lloc on se’ns veu massa les nos­tres feble­ses i les nos­tres dèries, també par­len per nosal­tres els bal­cons. A la capi­tal giro­nina la mos­tra és vari­ada. A la majo­ria de car­rers les este­la­des pre­do­mi­nen. És cert que encara hi ha alguns bal­cons amb este­la­des mig des­co­lo­ri­des, però els fets de l’1 d’octu­bre han permès que els xine­sos facin l’agost en tar­dor o hivern i molts ciu­ta­dans han deci­dit reno­var l’ense­nya de país en voga des de fa uns anys que ha dei­xat amb presència simbòlica la senyera de les qua­tre bar­res. Però el que viu el país queda ben reflec­tit en els bal­cons, amb les ban­de­res que dema­nen la lli­ber­tat dels pre­sos polítics o els domas­sos amb la paraula “democràcia”. Les vota­ci­ons de l’1 d’octu­bre s’allu­nyen, però encara n’hi ha que man­te­nen la ban­de­rola del “sí”, alguns fins i tot n’hi posen qua­tre amb cro­ma­tisme variat però amb l’afir­mació categòrica igual. A Girona, els bal­cons també par­len d’esport i en molts hi pro­li­fera la ban­dera del club de fut­bol en un any que només dona ale­gries als més fer­vents afi­ci­o­nats, ja sigui der­ro­tant l’equip blanc o plan­tant cara a equips històrics. Uns posen el domàs llu­ent, altres les ban­de­re­tes que en algun par­tit ha donat el club, però en aquest cas no se’n veuen de les poc agra­ci­a­des que venen els comerços xine­sos que, opor­tu­nis­tes com sem­pre, també es van afa­nyar a tenir mar­xan­datge blanc-i-ver­mell si al dar­rere hi havia negoci. Així és Girona vista pels seus bal­cons, ara més aco­lo­rits que en altres èpoques menys rei­vin­di­ca­ti­ves. Això passa en un Estat on la política l’han dei­xat per als jut­ges, però on podrem dir que els bal­cons seran sem­pre nos­tres. Això si no ho pro­hi­bei­xen també...