Periodisme a les aules

Les notícies sobre el tancament d’alguns mitjans de comunicació escrits o la retallada del seu personal (aquest diari inclòs) són terrorífiques. No només pel que significa deixar centenars de persones sense feina, sinó perquè es posa en evidència que estem construint una societat que no llegeix, que no es preocupa prou pel que passa en el seu entorn més immediat i que compra la primera informació que li arriba al cervell. No importa si al darrere hi ha una feina professional i rigorosa o si es tracta d’un titular inventat per algú que en la propera vida voldria ser periodista. En una realitat farcida de fake news (les notícies falses es van incrementar l’any passat un 365%, segons els experts), molta gent està demostrant que el més còmode és aplicar el mètode del mínim esforç. I és aquí on ens hem de posar les piles per aconseguir que les persones, des de ben petites, es facin preguntes sobre el món que els envolta, que el qüestionin, que indaguin, que dubtin... En definitiva, preparar-los per pensar i per prendre les decisions més encertades. I el professorat ha de tenir llibertat, i fins i tot la directriu política, d’ensenyar-los a filtrar la informació, a diferenciar el rigor de la inexactitud i fins i tot de la contaminació informativa. No només per contribuir perquè l’ofici de periodista no es vegi extingit, que també estaria bé. També per ajudar-los perquè tot el coneixement adquirit en la vida no els doni, a tot estirar, per aspirar a anar pel món obligant la gent a besar banderes.