Costa

Impressionant la declaració ahir davant l’Audiencia Nacional de Ricardo Costa, exsecretari del PP al País Valencià. Costa, acorralat judicialment i segurament convençut que ha de salvar el seu cul com a feina prioritària, ha cantat tot el que es podia cantar i més. Sí, és veritat que el PP es va finançar il·legalment amb diner negre, ha dit en seu judicial apuntant a Francisco Camps com a responsable del dopatge amb què el PP va participar en la vida pública valenciana durant anys. Costa ha explicat amb pèls i senyals com Camps i Cotino, expresident de les Corts, van ordenar al partit finançar-se amb diner negre i il·legal per anar a les eleccions i de quina manera van crear la trama amb les empreses que havien de finançar el projecte.

Costa ha explicat com arribaven els famosos sobres plens de diner, per les mans de qui passaven i com servien, sembla, per a finançar les enormes campanyes electorals que els populars feien al País Valencià i que tant destacaven sobre les dels altres partits. En un sol any podríem estar parlant de quatre milions d’euros.

La confessió de Costa és important perquè finalment dona la raó als investigadors i als partits, especialment Esquerra Unida del País Valencià i Compromís, que fa anys que reclamen investigar la corrupció popular i prendre decisions al respecte. Decisions que van des del càstig als responsables fins a la demanda, cada dia més consistent i fàcil de sostenir, d’il·legalitzar el PP per la seua actuació criminal. Després del que ha explicat Costa, ningú no pot tenir dubtes que la corrupció vinculada al PP no és només, com alguns voldrien, un afer personal d’aquest o d’aquell polític concret sinó una actuació planificada, amb una direcció reconeguda al darrere i amb un mètode d’actuació recognoscible i creat per a delinquir. I això posa el debat en un altre nivell.