La llista Laporta

Amb un com­pany de pro­fessió, comentàvem ahir les  pos­si­bi­li­tats d' una can­di­da­tura de Rea­gru­pa­ment en les pro­pe­res elec­ci­ons. Vam coin­ci­dir que després del comen­tari del Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, sem­pre tan pru­dent i enigmàtic, tot i l'estúpid enre­nou dels dar­rers dies sem­blava que es man­te­nien les expec­ta­ti­ves cre­a­des.  Els dar­rers son­de­jos d'opinió con­fir­men que un 21 per cent del cens elec­to­ral, més o menys un milió de vots, són poten­ci­als votants d'opci­ons inde­pen­den­tis­tes. Si res­tem els fidels a ERC i la part que cor­res­pon a CiU i a les altres opci­ons, sobre el paper els números sor­ti­rien, sem­pre que s'acon­seguís fer sor­tir de la pràctica abs­ten­ci­o­nista aquesta part de l'elec­to­rat. Només la dis­persió elec­to­ral, la sopa de lle­tres sobi­ra­nis­tes o la repe­tició de llui­tes inter­nes ho afe­bli­ria. La incògnita con­ti­nua essent quin efecte pro­dui­ria la pos­si­ble entrada de Jan Laporta. És aquesta una dada que segons els estu­dis d'opinió és cab­dal. Les pos­si­bi­li­tats sem­bla que aug­men­ta­rien molt i fins i tot hi ha qui s'atre­veix, pot­ser massa ago­sa­ra­da­ment, a pro­nos­ti­car un movi­ment en el  mapa elec­to­ral català. La popu­la­ri­tat del actual pre­si­dent del Barça, símbol d'un cata­la­nisme des­a­com­ple­xat, tri­om­fa­dor, modern i clara­ment inde­pen­den­tista,  esgar­ra­pa­ria vots a totes ban­des. També entre els elec­tor joves i el vot metro­po­lità per l'ele­vat per­cen­tatge de conei­xe­ment del can­di­dat, que suma­ria a la capa­ci­tat d'atracció entre el vot sobi­ra­nista empre­nyat amb ERC i CiU.

Una llista Laporta, amb l'ajuda de Rea­gru­pa­ment i altres grups, sem­bla que pre­o­cupa les actu­als for­ces par­la­mentàries, més si acon­seguís tro­bar un dis­curs pro­gramàtic con­cret que donés més cre­di­bi­li­tat al pro­jecte mani­fes­tant la volun­tat de cons­ti­tuir un govern patriòtic alter­na­tiu a l'actual.