Tribuna
La Brigada Articulista
La Brigada d’Articulistes Unionistes insisteix a explicar que s’hauria pogut evitar l’aplicació del 155 si el president Carles Puigdemont hagués convocat eleccions la nit del 26 d’octubre, després de les tenses hores que van precedir la proclamació de la República el migdia de l’endemà. I si afirmo sense embuts que aquest relat és fals és perquè no em cal cap informant basc per saber què va passar a Palau aquella nit. Els ho explicaré ras i curt. Rajoy va aixecar la camisa als intermediaris bascos fent-se el gallec. Ni aquella nit, ni l’endemà, no hi va haver cap garantia seriosa ni cap contacte directe amb Madrid, que és el que es va reclamar des de la presidència de la Generalitat. La decisió de tirar pel dret es va prendre a mig matí del dia 27, amb un brutal estira-i-arronsa, fins al punt que es va fer el ridícul quan es va convocar la premsa a una compareixença del president Puigdemont i el faristol va quedar buit pràcticament una hora o més, ara no ho recordo.
Els mediadors bascos, si és que se’n pot dir així, no van aconseguir cap garantia, real i signada, del govern espanyol comprometent-se a no tirar endavant l’aplicació del 155 si Puigdemont decidia convocar eleccions. En tota negació cal que les dues part guanyin alguna cosa, oi? Però el costum espanyol és encarar les negociacions referides a gairebé tot, però sobretot a la pàtria, des del fonamentalisme més absolut. Espanya és una essència que per a uns es converteix en la sagrada bandera que s’obliga el president Puigdemont a besar en un aeroport europeu, tot esperant que rebutgi fer-ho, i per a uns altres és un perfum de mala qualitat que els han venut com si fos Chanel 10. El fanàtic de la bandera es devia quedar astorat quan el president va petonejar la rojigualda no una vegada, sinó dues. El combat no és aquest. Va d’una altra cosa, perquè la reivindicació sobiranista és, com passa amb altres moviments antiautoritaris, una acèrrima defensa de la democràcia i del dret que té un col·lectiu a decidir el seu futur.
La Brigada d’Articulistes Unionistes acostuma a bandejar aquest aspecte del que està passant a Espanya. ¿O és que la justificació de la repressió que va fer el rei Felip VI no va vulnerar el paper que li atorga la Constitució? És clar que sí, però no interessa furgar per aquí, no fos cas que hi sortissin guanyant els ciutadans atonyinats per una policia que es va extralimitar. És clar que un dels grans problemes que té la democràcia espanyola és que Montesquieu és mort i enterrat perquè la separació de poders és aparent. Fins i tot Baltasar Gazón, un dels jutges més arbitraris i egòlatres que ha donat la justícia espanyola, va tastar-ne la medicina quan el 23 de febrer del 2012 (¡quina data va triar!), el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar-ne l’expulsió de la carrera judicial després de la condemna d’11 anys d’inhabilitació que li havia imposat el Tribunal Suprem per haver autoritzat escoltes en el cas Gürtel. Un altre jutge, Elpidio José Silva, el 2015 també va ser inhabilitat, acusat de prevaricació i de no sé què més, per la instrucció del cas Blesa i l’ús fraudulent de les conegudes “targetes black” de Caja Madrid. Aquesta judicatura no en van tenir prou, però, perquè l’agost del 2017 la secció segona de la sala penal del Tribunal Suprem va declarar nul·la la condemna de 6 anys de presó imposada a Blesa. És clar que amb Miguel Blesa és possible afirmar que “quan fou mort el combregaren”, perquè s’havia suïcidat el 19 de juliol d’aquell any.
La Brigada d’Articulistes Unionistes ens vol fer creure que l’Estat és de fiar. És clar que no ho és. A la fi hem descobert que el règim del 78 es va bastir sobre uns fonaments podrits, que eren una herència del franquisme, i amb uns vicis que haurien d’enrojolar molts d’aquests polítics que es creuen millors que els que hi ha ara senzillament perquè no els agrada que es dediquin a desconstruir el que ells van aixecar per enriquir-se. Fins i tot la lluita contra ETA va resultar ser un cau de corruptes, abrigats pel poder, que la connivència entre el govern, la policia i els jutges només va permetre destapar parcialment. Per això hi ha qui exalta Pérez Rubalcaba i el cobreix amb una espessa boira perquè oblidem que ell era portaveu del felipisme a l’època dels GAL. De la mateixa manera que hi ha una Brigada Aranzadi a Madrid que es dedica a contrafer les lleis i el Codi Penal, també existeix l’esmentada Brigada d’Articulistes Unionistes que pretén explicar la realitat a partir de la mentida, del que ara en diuen fake-news. Són els que estan al servei de l’amo o del poder.
