No hi ha dret

si una cosa estan demos­trant repe­ti­da­ment i de manera coor­di­nada les ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat és que no hi ha nor­mes on aga­far-se. La Cons­ti­tució i les lleis seran rein­ter­pre­ta­des una vegada i una altra a con­veniència per liqui­dar l’inde­pen­den­tisme. Saben que no poden fer des­a­parèixer de la nit al dia un per­cen­tatge tan alt de l’elec­to­rat català, i estan deci­dits a ate­mo­rir els seus líders i els relleus que vin­dran. Pri­mer va ser el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i la Cons­ti­tució, ara són el Codi Penal i la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal. L’Estat està deci­dit a forçar-los perquè el càstig exem­plar sobre els con­dem­nats desin­cen­tivi pre­sents i futu­res temp­ta­ti­ves. Ni en la que comença ni en cap altra legis­la­tura. L’arbi­tra­ri­e­tat regna a Espa­nya. I sí, pot­ser d’aquí a uns anys el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans donarà la raó als inde­pen­den­tis­tes, però ja s’hau­ran exe­cu­tat les penes, amb uns danys per­so­nals i polítics incal­cu­la­bles per als con­dem­nats, les seves famílies i tot el país. Ho va dir clara­ment l’exvi­ce­pre­si­dent del govern espa­nyol Alfredo Pérez Rubal­caba: “L’Estat pagarà el cost de treure del mig Puig­de­mont.” No hi pot haver un aixe­ca­ment plàcid del 155 sense una ren­dició abso­luta i humi­li­ant de l’inde­pen­den­tisme. El pit­jor de tot és que, com més temps passa, més clara­ment s’entre­veu que ren­dir-se a la repressió només farà que mul­ti­pli­car-la. N’hem vist el prin­cipi però no se n’albira el final.