Opinió

De set en set

Silencis

En el moment de l’in memo­riam, en què els Goya recor­den les per­so­nes del món cine­ma­togràfic espa­nyol tras­pas­sa­des durant l’últim any, va aparèixer a la pan­ta­lla el nom de Basi­lio Martín Patino. No vaig sen­tir pràcti­ca­ment cap aplau­di­ment a un dels cine­as­tes espa­nyols més extra­or­di­na­ris, lliu­res i hones­tos dels últims cin­quanta anys. Poc després, posem per cas, hi va haver una ovació en memòria de Chi­quito de la Cal­zada. No tinc res a dir d’aquest espon­tani reco­nei­xe­ment a l’humo­rista. Però fa pen­sar el silenci en relació amb Patino, que va debu­tar el 1965 amb una pel·lícula immensa, Nueve car­tas a Berta, amb la qual va començar a ven­jar-se del fran­quisme. Patino for­mava part d’una família fran­quista de Sala­manca, però va bus­car una altra fili­ació que va vin­cu­lar-lo als repu­bli­cans que van per­dre la Guerra Civil, que van exi­liar-se, que van ser assas­si­nats per la dic­ta­dura o diver­sa­ment repre­sa­li­ats. Tenint pre­sents els seus docu­men­tals a favor de la memòria i en con­tra del fran­quisme con­ce­buts clan­des­ti­na­ment al final de la dic­ta­dura, com ara Can­ci­o­nes para después de una guerra i Que­ridísimos ver­du­gos, ho va reflec­tir des de la seva pri­mera pel·lícula fins a l’última, Libre te qui­ero, que va rodar a la Puerta del Sol de Madrid quan va reconèixer en els indig­nats l’espe­rit dels repu­bli­cans; és a dir, dels seus. Aquell espe­rit que ara tro­bem a fal­tar a l’Estat espa­nyol men­tre que, d’altra banda, pot tenir-se la impressió que man­quen cine­as­tes que fil­min el movi­ment de resistència i insub­missió de Cata­lu­nya. Ho ha dit recent­ment Patri­cio Guzmán, cine­asta de la memòria històrica xilena: “Si jo fos català ja esta­ria fent el docu­men­tal sobre el pro­ces.”

El cas és que Patino no va ser mai nomi­nat als Goya. Tam­poc va rebre cap premi honorífic. I el record de la seva mort va ser rebuda en silenci. Pot­ser aquesta poca sen­si­bi­li­tat cap a un cine­asta lliure, resis­tent i poc submís explica altres silen­cis de la pro­fessió cine­ma­togràfica espa­nyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia