Manel Marí

La cultura valenciana ha quedat sacsejada amb la mort sobtada del poeta Manel Marí. Marí, eivissenc resident a València primer i Alboraia després des de feia molts anys, s’havia convertit en una figura clau de la ciutat, tant en l’àmbit cultural com en el social. El fet de morir tan jove, als 42 anys només, i a conseqüència de les complicacions provocades per una grip A, ha causat una autèntica consternació que es va veure reflectida clarament en les nombroses i tan variades reaccions de condol i dolor que la seua mort ha congriat.

Marí era una veu singular, un poeta d’una força expressiva extraordinària. Però era molt més que això. En els seus temps universitaris havia estat un dels líders del Bloc d’Estudiants Agermanats i posteriorment va ser una de les ànimes de Ca Revolta, un punt de trobada imprescindible, espai d’oci i cultura alternatiu, refugi en les pitjors èpoques del règim de Rita i motor de tot d’iniciatives culturals, polítiques i socials que estan en la base del canvi en la política valenciana cap a posicions de progrés i valencianistes. Allà Marí va destacar sobretot per la creació del seu taller de poesia.

De la seua intensa vida ens quedaran, a part del seu exemple, els seus llibres, el vídeos dels seus recitals i, per tots els qui el van conèixer, un record intens d’una persona plena de vitalitat que va transitar València en un període especialment difícil. Resistir l’intent persistent d’aniquilació de la cultura i la personalitat pròpies que el PP va impulsar durant dècades ha estat possible precisament per gent com ell. Gent que va resistir des de la universitat com a estudiant i des de la cultura després, des del carrer, com a activista i des de la crítica ferotge al sistema sempre. Gent que en tot moment va tenir clar que la independència i la llibertat com a persona, el rigor i la capacitat crítica salvarien el país.