Jo t’entenc, Felip

De debò, Felip, jo t’entenc. Em poso en la teva pell i puc com­pren­dre l’odi que trans­pi­res cap a alguns cata­lans. No és iro­nia. Si jo estigués en el teu lloc, em pas­sa­ria exac­ta­ment el mateix. Si a mi l’Estat espa­nyol em tras­passés uns 8 mili­ons d’euros anu­als al meu compte per man­te­nir-me jo i la meva família, més la pluja de mili­ons que em reserva per anar-me sub­ven­ci­o­nant un fes­teig dar­rere un altre i per cos­te­jar-me un ampli patri­moni, doncs és més que pro­ba­ble que aquells cata­lans que pen­sen que se m’ha d’aca­bar la ganga no em fos­sin gens simpàtics. També arribo a enten­dre que defen­sis amb tots els ets i uts una cons­ti­tució que impe­deix que siguis per­se­guit judi­ci­al­ment (tot i que segur que tu no ets tan xoriço com alguns de la teva família) i que t’auto­ritza a deci­dir a tu solet quin ha de ser el teu sou. I deu ser orgàstic poder rega­lar a la teva filla un colla­ret de 50.000 euros o un obse­qui d’un valor simi­lar. La meva farà anys i no sé si li com­praré una bici­cleta o un joc de taula (el toisó aquell, pot­ser me’l llançaria pel cap), perquè la vaca no dona per a més. Per tot ple­gat i per altres motius que no em caben en aquest arti­cle, em soli­da­ritzo amb tu i et dic sin­ce­ra­ment que t’entenc i que sin­to­nitzo amb la ràbia que et des­per­ten aquells qua­tre arre­ple­gats que enar­bo­ren l’este­lada. Con­fiem, això sí, que no ho enco­ma­nin a la resta d’Espa­nya.

Sig­nat: una cata­lana que no era inde­pen­den­tista però que s’hi ha con­ver­tit gràcies a per­so­nat­ges com tu.