Opinió

LA GALERIA

República o barbàrie

No es pot comprendre que en un país de la UE hi hagi exiliats i presos polítics

En aquest glaçat febrer del 2018, la tem­pe­ra­tura política con­ti­nua molt ele­vada. Estem arri­bant a un punt, d’ebu­llició, en què només hi ha dues opci­ons pos­si­bles: República o barbàrie; és a dir, encara que de moment no hi ha elec­ci­ons, ha arri­bat l’hora de plan­tar-nos. Només tenim dues pos­si­bi­li­tats: democràcia, nor­mal, a l’estil euro­peu o auto­ri­ta­risme dretà total­ment irra­ci­o­nal i mani­pu­la­dor. Cal tenir molt pre­sent que l’arti­cle 155 de la CE –un arti­cle de la carta magna que, per cert, no està desen­vo­lu­pat– no és res més que un excusa del govern espa­nyol per con­ti­nuar fent la vida impos­si­ble al cata­lans que volem viure en lli­ber­tat i benes­tar social, amb totes les seves deri­va­des, com al Regne Unit, a Bèlgica a Suïssa o a Ale­ma­nya. Més que mai con­ti­nuem en la línia de “Tur­quia, capi­tal: Madrid”. Ara i aquí és exe­cra­ble i abo­mi­na­ble que, defi­ni­ti­va­ment, la divisió de poders a l’Estat espa­nyol hagi “sal­tat a miques”. És incom­pren­si­ble als ulls de les democràcies avançades euro­pees –mal­grat que la Comissió Euro­pea con­tinuï beneint un govern, i una superes­truc­tura política i social, amb uns com­por­ta­ments polítics mar­ca­da­ment auto­ri­ta­ris i poc euro­peus. Lògica­ment, la Comissió Euro­pea con­ti­nua exer­cint un paper de política reac­cionària i anti­so­cial en la línia que exer­cia la Santa Aliança. És ver­gonyós que l’Europa ofi­cial, burocràtica i anti­so­cial –i sobre­tot molt dre­tana i ultra­con­ser­va­dora– esti­gui encapçalada per un Par­tit Popu­lar Euro­peu en una decadència total (molt confús i ate­mo­rit per una pujada cons­tant d’uns popu­lis­mes neo­fei­xis­tes que no són res més que una ultra­dre­tana pseu­do­so­cial amb uns “pelat­ges ideològics i polítics” molts diver­sos i diver­gents, però alhora molt demagògics, que saben fer la gara-gara a un neo­pro­le­ta­riat euro­peu sense cap mena de consciència social ni política).

En síntesi, és incom­pren­si­ble, política­ment i huma­nitària­ment, que en un país de l’Europa occi­den­tal que forma part des de l’any 1986 de la UE encara exis­tei­xin exi­li­ats i pre­so­ners polítics en presó pre­ven­tiva. En qual­se­vol país seriós de la UE això seria un escàndol en què hau­ria de dimi­tir tot el govern. Ara, República, en el sen­tit de govern equi­li­brat, democràtic i euro­peu davant d’una autèntica barbàrie auto­ritària en què la presó pre­ven­tiva està essent uti­lit­zada com una llancívola arma política i ideològica. Sis­plau –per dig­ni­tat–, escolta, Europa, una vella nació euro­pea, amb una llen­gua mil·lenària, on va exis­tir un dels pri­mers par­la­ments del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.