Bilingüisme trencat

Des de les primeres eleccions a les quals es va presentar, Ciutadans demana que el català deixi de ser la llengua vehicular a les escoles catalanes i que l’ensenyament sigui trilingüe. Concretament, primer Albert Rivera i ara Inés Arrimadas proposaven que un 40% de les classes es facin en català, un 40% en castellà i el 20% restant en anglès. Quan, per propostes com aquestes, s’acusa Ciutadans d’anar contra el català la seva resposta és de manual: no es va en contra de cap llengua sinó a favor de la paritat entre les dues. Deixant de banda que aquest fervor per la igualtat no es percep, per exemple, en l’àmbit de la justícia (només un 8% de sentències redactades en català), l’argument de Ciutadans és que cap llengua no pot estar per damunt de l’altra si les dues són oficials. Aquesta tesi ve avalada pel Constitucional. En la sentència de l’Estatut, un dels articles tombats és el que deia justament això; que el català havia de ser llengua preferent a l’administració. Aquesta setmana, aquest tribunal s’ha carregat la normativa aranesa per exactament el mateix: l’aranès no pot ser preferent. Es pot estar d’acord o en contra d’aquesta rigorositat paritària però almenys la línia política de Ciutadans havia estat la mateixa. Fins avui. La seva proposta que el català, el basc i el gallec deixin de ser requisits per aconseguir una plaça de funcionari trenca aquesta tendència i perden els arguments bilingüistes que havien defensat. La nova iniciativa faria del castellà una llengua preferent a l’administració catalana, valenciana, balear, basca i gallega i, per tant, l’aferrissada defensa del bilingüisme se’n va en orris perquè cau en la desigualtat jurídica (la llei!). I a més, si s’apliquessin a la vegada aquestes dues mesures lingüístiques de Ciutadans (escola i accés a la funció pública) s’estaria enviant un missatge molt preocupant a les noves generacions de catalans: estudia català i castellà a parts iguals però en realitat, la que és important per trobar un lloc de treball és la llengua castellana. I aleshores caldrà preguntar-se si això, a més de ser legal, és just.