Ripoll, mig any després

Mig any després dels atemp­tats de Bar­ce­lona i Cam­brils, ha que­dat més que demos­trada la for­ta­lesa i la cohesió social d’aquest país. A Ripoll, la població on vivien els ter­ro­ris­tes, s’ha fet un esforç titànic per girar full al més ràpida­ment pos­si­ble. No es tracta d’obli­dar, perquè una tragèdia d’aquesta mag­ni­tud és impos­si­ble d’esbor­rar. Però s’ha tre­ba­llat braç a braç des de tots els àmbits per evi­tar una frac­tura veïnal empesa pel recel, la por o la indig­nació. No seria la pri­mera vegada. D’exem­ples en tenim diver­sos a Europa, en un moment en què l’extrema dreta apro­fita desgràcies d’aquest tipus per incen­ti­var la xenofòbia i la dis­cri­mi­nació social. A Ripoll, i al país en gene­ral, des del minut zero, no s’ha donat ni una opor­tu­ni­tat per encen­dre aquesta espurna. L’Ajun­ta­ment, els ser­veis soci­als, les enti­tats i la comu­ni­tat musul­mana han unit esforços, tre­ba­llant en la mateixa direcció, i tot­hom agra­eix la manera i la rapi­desa amb què s’ha tor­nat a la nor­ma­li­tat, un cop superat el dol. Tot i això, Ripoll no passa per alt les incer­te­ses que encara hi ha en la inves­ti­gació rela­ci­o­nada amb l’exi­mam i cer­vell dels atemp­tats. “Pesen sobre la consciència d’algú”, deia fa pocs dies Jordi Munell, alcalde de Ripoll, en referència als ser­veis d’intel·ligència espa­nyols. I l’Ajun­ta­ment es per­so­narà com a part afec­tada en la causa judi­cial a l’Audi­en­cia Naci­o­nal. Volen obli­dar, però també que es faci justícia.