La cortina de fum

L’Estat espa­nyol és un país que, immers en la crisi ins­ti­tu­ci­o­nal més gran des de la recu­pe­ració de la democràcia, es dis­treu amb la lle­tra de l’himne que Marta Sánchez pro­posa incor­po­rar a la Marcha real. I el patri­o­tisme, mai renyit amb el ridícul, està (de nou) ser­vit. En la cursa que dis­pu­ten el PP i Ciu­ta­dans per veure qui defensa més i millor la uni­tat d’Espa­nya, les dues for­ces s’afa­nyen per inten­tar ren­di­bi­lit­zar la ini­ci­a­tiva. Infor­ma­tius i pro­gra­mes tele­vi­sius s’hi aga­fen i el debat es foca­litza en la nova versió. Això, men­tre al Congrés es con­ti­nuen des­ta­pant les ver­go­nyes de la trama Gürtel, amb l’empre­sari Álvaro Pérez, més cone­gut com El Bigo­tes, apun­tant al marit de la popu­lar María Dolo­res de Cos­pe­dal. Això, men­tre, en plena ofen­siva per ful­mi­nar la immersió lingüística, el Cons­ti­tu­ci­o­nal rebrega les pre­ten­si­ons de l’exe­cu­tiu esta­tal que la Gene­ra­li­tat es fes càrrec de la des­pesa de les famílies que dema­nen l’esco­la­rit­zació en cas­tellà. Això, men­tre els diri­gents inde­pen­den­tis­tes van pas­sant pel Tri­bu­nal Suprem. I amb la decisió d’Anna Gabriel de no com­parèixer-hi i roman­dre a Suïssa, com­pli­cant encara més la volun­tat dels de Rajoy d’inten­tar girar full de l’últim any, un cop s’hagi for­mat govern a Cata­lu­nya. Com fent veure que no hi ha pre­sos polítics i exi­li­ats. La lle­tra de Sánchez, la gran cor­tina de fum. La ficció ideal per estal­viar-se mirar la rea­li­tat de cara. A algú li estra­nya que es parli de l’himne?