Ràdio ètica

La ràdio és una eina trans­for­ma­dora. Fa una set­mana celebràrem el Dia Mun­dial de la Ràdio. Va ser un motiu per remar­car la funció ètica del mitjà. Una emis­sora ho va fer. A Cata­lu­nya tenim mos­tres excel·lents de la dimensió moral –entesa en un sen­tit ampli– d’aquest ins­tru­ment periodístic. Pro­fes­si­o­nals com Joa­quim Maria Puyal, Mònica Ter­ri­bas i Antoni Bas­sas han reei­xit en l’exer­cici de la consciència crítica, de la moti­vació cons­truc­tiva, i del poder inte­gra­dor de la llen­gua cata­lana. Són tres peri­o­dis­tes guar­do­nats, en anys suc­ces­sius (del 2001 al 2004), amb el Premi Naci­o­nal de Peri­o­disme, ator­gat per la Gene­ra­li­tat. Han valo­rat la res­pon­sa­bi­li­tat social de la ràdio a par­tir de l’estudi i l’experiència. Antoni Bas­sas en un nou lli­bre: Bon dia, són les vuit! Joa­quim Maria Puyal en una obra del 2011: Aicnàlubma. Mònica Ter­ri­bas en la tesi doc­to­ral lle­gida a Stir­ling el 1997. En el període d’entre­guer­res del segle XX, els pio­ners en teo­ria de la ràdio remar­ca­ren les vir­tuts revul­si­ves d’aquest vehi­cle periodístic que es recolza en la fran­quesa de la paraula imme­di­ata, espontània, directa. Ber­tolt Brecht, el 1927, exhor­tava a fer de la ràdio una “gran tri­buna democràtica”. Edu­ard Rifà, el 1932, pro­mo­via bas­tir una emis­sora potent que esde­vingués “la veu del poble català”. Altres intel·lec­tu­als pro­pug­na­ven una ràdio solidària, uns; patriòtica, altres. Deien que soci­a­lisme i inde­pen­den­tisme són ins­tru­men­tals, inci­den­tals; i que huma­nisme i patri­o­tisme són subs­tan­ci­als i radi­cals.