Un club tancat

Que la UE és un club d’estats que té l’última paraula adju­di­cada en totes les grans deci­si­ons és un fet cone­gut. Ahir va tor­nar a que­dar demos­trat amb el rebuig dels líders a accep­tar que el cap de llista més votat pels ciu­ta­dans en les elec­ci­ons euro­pees del 2019 sigui automàtica­ment el futur pre­si­dent de la Comissió. El nou vet dels governs s’afe­geix a l’elecció política de De Guin­dos com a vice­pre­si­dent del BCE en lloc del can­di­dat pre­fe­rit pel Par­la­ment pel seu per­fil més sol­vent. Mani­o­bres com aquesta i la d’ahir, con­tra una tímida ini­ci­a­tiva per fer més democràtic el fun­ci­o­na­ment de les ins­ti­tu­ci­ons, no fan res més que reforçar la des­a­fecció cap a la UE. Després es quei­xa­ran que la par­ti­ci­pació a les euro­pees superi amb prou fei­nes el 40%.