Avancem

Bravo per Mireia Boya! Bravo per Anna Gabriel! Bravo per Roger Torrent! I fins i tot bravo per Ada Colau. Estic aplaudint en el recer del meu despatx aquestes valentes persones que diuen el que pensen, que expressen en una situació de censura i assetjament que hi ha presos polítics, que volem la República i que ens han estossinat de valent sense cap legitimitat.

Bravo també per Puigdemont i Puig, que preparen una transició cap a la República plena de valor i d’honradesa.

A aquests que diuen que “dividim” el país, se’ls ha ocorregut pensar que precisament això és la democràcia? Ara ens presentem tots i guanyes tu, i jo ho accepto; ara guanyo jo, i tu ho acceptes. La democràcia és la disparitat de parers i no el “pensamiento único”. Dividir? Volem ser plurals!

Entremig veig el que ha existit tota la vida: els llepaculs més forassenyats i servils. Fins i tot una cantant que es fa famosa posant lletra a un himne que no en té (tot aixecant el braç: formosa metàfora), i, ai redeu, que dolenta que és aquesta lletra! Que cursi, que ximple i que evident!

La subtilesa retòrica ha deixat pas a la mentida i a la desqualificació. I a sobre a la censura com en temps pretèrits. Deuen estar molt espantats per fer les coses que fan. I, a sobre, quina manca de categoria humana que tenen els dirigents espanyols en la seva majoria!

Altrament, al País Valencià, gràcies al PSPV (per cert: vol dir Partit Socialista del PAÍS VALENCIÀ), a Compromís i a Podem, s’ha produït un fenomen a favor de la llengua –no la d’ells: la de tots nosaltres–: l’aprovació del plurilingüisme a l’escola. Que és un avenç espectacular respecte a tot en castellano, perquè som un País vençut i humiliat, i som una província, que vol dir pro vincere.

Lamento que els ànims estiguin baixos. Però el cert és que avancem. Malgrat tot. I malgrat els advocats i magistrats que es neguen a admetre la llibertat d’expressió i la pluralitat.

Guanyarem. Segur que sí.