Nevada sota el 155

La sen­sació gene­ral és que aquesta nevada ha estat ben ges­ti­o­nada. Òbvi­a­ment, el tem­po­ral d’aquests dies no és com­pa­ra­ble al del març del 2010, quan la neu va arri­bar als 30 centímetres en quo­tes rela­ti­va­ment bai­xes i el tipus de neu, molt pesada, i el fet que es con­gelés ràpida­ment –rere la tem­pesta va entrar aire molt fred, tot al con­trari d’ahir– van pro­vo­car greus pro­ble­mes en infra­es­truc­tu­res, els més impor­tants en la xarxa elèctrica, ja que van caure mul­ti­tud de tor­res d’alta tensió. Com deia, doncs, cada tem­po­ral és dife­rent i es fa difícil la com­pa­ració. Però és cert que, en un país on tot­hom sap de tot i on és tan fàcil cri­ti­car, està bé que per un cop es tin­gui la sen­sació gene­ral que la gestió, sem­pre millo­ra­ble, ha estat bona.

La gestió de la crisi ha tin­gut unes cares dife­rents. Bé, no del tot perquè la de Joan Delort, ara direc­tor gene­ral de Pro­tecció Civil, la tenim prou vista en múlti­ples res­pon­sa­bi­li­tats a la Gene­ra­li­tat i a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i sota governs de tots els colors. Però han donat la cara altres grans càrrecs, això sí, dels con­si­de­rats de caràcter tècnic. En canvi, no s’ha vist ni un polític, ja que els con­se­llers legítims han estat injus­ta­ment ces­sats i els nome­nats com a res­pon­sa­bles de cada depar­ta­ment –segons el decret del 155 apro­vat pel Senat, els minis­tres de cada ram– només venen a Cata­lu­nya a reme­nar la cua, no pas a tre­ba­llar.

No tinc cap dubte del nivell extra­or­di­nari dels caps tècnics dels òrgans d’emergència del nos­tre país. De fet, un bon con­se­ller és el que sap rode­jar-se del millor equip i no qui ban­deja grans pro­fes­si­o­nals per poder sor­tir a les fotos. Però el sis­tema està mun­tat com està mun­tat i els polítics, els con­se­llers en aquest cas, són els que han de pren­dre deter­mi­na­des deci­si­ons, són els que han de faci­li­tar que els depar­ta­ments es posin d’acord quan s’ha de pren­dre una mesura que s’escapa dels pro­to­cols ja esta­blerts, etcètera. Actuar com Joa­quim Forn el 17-A, vaja. Pen­sar que tot va sol o que tot va millor sense els polítics, a banda de ser naïf, és nor­ma­lit­zar, també, aquest 155 que tant mal ens està fent.